cristina valverde, psicòloga
Estudiar Psicologia no era la seva primera opció. “Ben bé, no sabia què fer. A mi m’hauria agradat estudiar Medicina, però em feien por la Física i la Química, i vaig dir que no”, manifesta. I es va decantar per a la Psicologia, on “pots fer molta feina i ajudar a les persones i a mi sempre m’ha agradat ajudar”.
Després d’una feina en una consulta privada i, allà, va idear “fer una formació bàsica per a pares i donar-los unes eines educatives per saber què fer” davant dels problemes amb els fills, i ho va fer a través d’AIDE (Associació d’Intervenció en Drogodependències d’Ègara). I allà, on exerceix de presidenta, va poder desenvolupar el seu projecte.
“Una bona comunicació o un bon foment de l’autoestima”, són bàsiques per ensenyar als fills. La pandèmia apunta, “ha tret a flotació les pors que ja es tenien i les ha posat a sobre de la taula”, i s’ha manifestat molt en els joves.
Durant quatre anys va ser regidora de l’Ajuntament de Terrassa, amb CiU. L’afany d’introduir-se en aquest món era el servei públic. A l’oposició, lamenta “tens la sensació que tots els teus esforços no llueixen”.
També és presidenta de l’Associació de Veïns d’Ègara. “Vaig entrar a col·laborar i vaig acabar de presidenta. Em va la marxa, i si tot el que puc aportar m’ho guardés, em posaria malalta”.
