ana martínez de l’ Associació Nens Desapareguts de la Riuada
És una de les persones que van crear una associació per tractar sobre els nens desapareguts a les riuades de 1962. “Alguna cosa no es va fer bé llavors”, explica. Els seus pares van perdre dos fills en aquella riuada, però només van trobar-ne un. “Els nens que van sobreviure, potser van anar a parar a algun centre d’acollida i no es va fer la conciliació familiar”.
Ho explica perquè ha investigat molt i considera que “alguna cosa no quadrava, ja que hi havia famílies reclamant a nens desapareguts i altres demanant d’adoptar”. Afegeix que “hi havia una oferta i una demanda, però no trobem la connexió”. No hi ha llistat de nens desapareguts, diu, i sospita que “la manca d’informació ens fa pensar que alguna cosa s’amaga”.
Assenyala que “hem trobat molts indicis, però cap prova” i que “no s’ha explicat ben bé com va passar tot”. Lamenta que “les persones van passar a segon pla” i “és un tema de ciutat que va marcar la vida de moltes persones i una assignatura pendent de l’Ajuntament i s’ha de valorar”.
Van entrar a formar part, també, de la Comissió de les Rieres i apunta que allà ha conegut molta gent que l’han ajudat. També està vinculada al Grup de Dones d’Egara i sobre les entitats, afirma que “quina sort tenen les administracions de tenir aquesta gent que tira la ciutat endavant”.
