Carles Llongueras, mestre i músic
Es pot dir, més que mai, que toca totes les tecles. De petit, a l’Escola Pia, la senyoreta Maria Bonhora “ens ensenyava música a uns quants” i, més tard, es va crear una escolania al mateix centre. “Això em va fer agafar afició a la música”, explica i va entrar a estudiar al Conservatori. A més, amb 14 anys, va entrar a cantar a la Massa Coral. També va començar a fer de director d’una coral que va crear, la Coral Rossinyol.
Com que els esports no li anaven gaire, tot i que va jugar a hockey, va iniciar-se en les sardanes i va començar a conèixer l’entorn de la cultura popular. Arran de l’inici de la colla castellera de Minyons, va tocar la gralla. També va participar amb els Bastoners i és un dels caps visibles del grup musical Ministrils del Raval. En definitiva, combina el món de les corals amb la música tradicional.
“El fet col·lectiu que junts, estàs fent una cosa que et costa, però que arriba el dia del concert i et surt, és una satisfacció”, apunta sobre les corals. “És una mena de gimnàstica i un aprenentatge mutu”, diu.
Va estudiar la carrera de mestre “quan encara no hi havia l’especialitat de música” i exerceix a l’Escola Pia. “Els infants d’avui en dia venen molt més estimulats i ja neixen amb la música al seu abast”, assegura, i afegeix que “als nanos sempre els hi dic, feu música per vosaltres, per gaudir”.
És seguidor del Barça encara que “potser de petit ho era més”. Si pot es mira els partits, encara que “més que mirar els partits, els escolto per la ràdio perquè és un llenguatge que m’atrau més”.
