Fina Ayllón, docent d’adults
Va treballar durant quinze anys i allà va ser delegada sindical nou anys, vinculada a Comissions Obreres. Explica que “té una part de rebel·lia” i d’aquesta experiència com a sindicalista apunta que “era un món amb poques dones i molt estrany, amb incongruències”.
Un tema familiar la va fer “treballar en les mal anomenades medicines alternatives, que per mi no són alternatives, són integrals”. Li aporten “un poder d’autoobservació i de responsabilitat”. Va començar a cuidar a persones i, fa uns anys, “em vaig adonar de la mala qualitat que hi ha en el servei d’atenció domiciliària” i ara imparteix cursos per a cuidadores i persones que fan a aquesta feina “per empoderar-les, que també se sàpiguen cuidar i augmentar el seu servei que fan a domicili”.
A les acadèmies, diu, “no es dona la part més emocional i de cuidar al cuidador i que gaudeixin a la seva feina”. Assegura que “es pot donar un servei de molta qualitat a domicili i, a més, socialment és més barat”. Diu que “tot el que jo faig és provocar canvis en les persones i és el que més m’agrada, sacsejar-les una mica perquè connectar amb elles mateixes”. Una bona cuidadora “ha de pensar com li agradaria que cuidessin d’ella”. “de la gent gran s’aprèn moltíssim, i d’elles aprens molt de tu mateixa”.
La biologia l’atrau molt, i el món dels animals. “Encara que anem vestits i amb sabates, som iguals que els animals i tenim respostes molt semblants a les que tenen ells”. També li agrada molt ballar, diu.
