Àngel Manuel Hernández, doctor en ciències biològiques
L’any 1972 va acabar la carrera de Ciències Biològiques, disciplina que, diu, “em va atraure d’un començament, potser perquè era d’un barri de Barcelona o no hi havia plantes, i quan anava, per exemple, al Parc de la Ciutadella, m’emocionava veient les plantes”. Va ser professor de Botànica a la universitat i, després d’unes oposicions, va guanyar una càtedra d’institut.
Després de diferents destins, fa més de vint-i-cinc anys, va arribar a Terrassa, on va exercir de professor a tres instituts diferents. “L’Institut era més tranquil que la universitat i és més agraït” i reivindica que “la societat no valora suficientment al professorat”.
De la botànica “m’agrada veure la planta, observar-la, veure les parts que té, les fulles, la flor i les relacions entre elles”, explica. De la vegetació dels voltants de Terrassa destaca “l’alzina, que a vegades es barreja amb pins i amb roures, i als torrents hi ha comunitats vegetals molt particulars”.
De totes les plantes que coneix, les de la família de les gramínies són “si no les meves preferides, són les que més conec”. Ara, afirma “es comença a conèixer més” el món de les plantes.
Va començar escrivint articles de botànica i, després, ha publicat diferents llibres sobre aquesta temàtica, però també d’altres, com d’història de la medicina i també de temàtiques locals.
A la natura se sent “com un peix a l’aigua”, però també té altres aficions. “M’agrada una mica tot, la música i tot el que sigui fer esport, natació. Sempre moderadament”, afegeix.
