Eva Maria Clares, perruquera masculina
La dèria per tallar cabells li ve de sempre. “Tenia a totes les nines pelades i la meva mare estava avorrida”, explica. El seu germà també havia estat víctima de les seves pràctiques quan era petita. Va començar en aquesta feina “com es feia abans, aprenent treballant” i des de baix, aprenent a una perruqueria de Barcelona, amb 15 anys.
Llavors feia, bàsicament, dones. “Vaig aprendre mirant molt i m’agradava veure com treballaven la tisora, la manera d’agafar-la i la tècnica que tenien” les perruqueres expertes. Més tard, es va formar i es va treure el títol.
Més endavant, buscant feina, va provar a una barberia i, diu, “em va enamorar”. Al seu establiment, La Barberia del barri, que fa sis anys que està al peu del canó, només admet clients del sexe masculí i explica els motius. “Els homes són més oberts quan els hi proposes un canvi i la dona ja ve amb la idea fixa. L’home es deixa portar més i el pots modelar més”.
Assegura que, en els seus 30 anys d’experiència, les modes en el món de la barberia canvien, però es va repetint. “El que ara és a l’última, ja es feia fa vint o trenta anys. Es va repetint i l’estil, és el de sempre. És cíclic”. Compta amb una clientela “molt fidel” d’ençà que va obrir la barberia i afegeix que “qualsevol excusa és bona per deixar-se la barba i als homes els hi agraden els canvis”.
Li agrada molt el cinema, el clàssic sobretot, i la barberia la té decorada amb cares d’actors com Eastwood o Stallone. “El gore no m’agrada”, avisa. Quan no treballa, també li agrada llegir.
