Mercè Gómez, presidenta del Casal de Dones de Terrassa
Estudiar ho veia “com un valor” i, amb nou anys, el seu professor va anar a casa seva per “convèncer els meus pares perquè fes el batxillerat”. Llavors, les noies no sempre seguien estudiant. Treballant i estudiant i va acabar Magisteri i a les alumnes els hi deia que “la independència econòmica és fonamental, sobretot en les noies, perquè això et dona més llibertat”.
En igualtat entre dones i homes, assegura que “les coses avancen molt a poc a poc, i les lleis les tenim, però encara no estem en situació d’igualtat”. Assenyala que “el feminisme vol canviar les arrels de moltes coses i vol transformar realment la societat” i afegeix que és un moviment revolucionari, ja que “obre un camí d’esperança a la humanitat, primer a les dones, però també als companys”.
De ben jove es va interessar per la política i va militar a Bandera Roja, durant el franquisme. “Tenia inquietuds i no sé per què, perquè a casa no es parlava de política, però veia coses injustes”. Recorda quan feia política de manera clandestina. “Anaves amb compte perquè si t’enxampaven, a part de la pallissa o la tortura, et podies quedar sense treballar”.
Ara, diu, hi ha algun nivell de política “mediocre i fangós, que a segons qui ja els hi va bé”. Veu més llibertat, però encara nota certa repressió, especialment, pel que fa a la “llibertat d’expressió”.
L’any 1971 feia sisè de Batxillerat a Almeria i volien recaptar diners per un viatge. I van fer dos equips de futbol i van jugar per diferents pobles. “Sense saber-ho, estàvem trencant estereotips”.
