Josep Rodríguez, director de la Fundació Educativa Terrassa
La seva vida professional semblava decantada cap a la informàtica i es va formar en aquest àmbit, però, es va introduir en el món de l’esplai. “Quan era jove m’agradava la informàtica, però, en entrar a dins”, no li va acabar de fer el pes. De petit, els seus pares el portaven a l’esplai Sant Valentí i, al cap d’uns anys, va fer de monitor i tot allò li va anar agradant.
Va entrar a treballar a la Fundació Pere Tarrés, on coordinava el món del lleure i l’esplai a Catalunya. “Tot era molt gran i vaig decidir que preferia estar a la primera línia”, explica, i com que coneixia a gent de l’esplai de Can Palet, s’hi va afegir com a voluntari. “Tenim una societat molt rígida i hem de tenir un esperit crític i això és el que m’ha aportat el món de l’esplai”.
Van muntar el centre diari per acompanyar a menors a Can Palet i al cap d’un temps, li van oferir de coordinar el centre de Ca n’Anglada. “Hi havia dues realitats molt semblants i vam decidir ajuntar-les”, i es va crear la Fundació Educativa Terrassa, per “fer una cosa més sòlida”, comenta. “A vegades penses que tot això està molt bé, però existeix perquè hi ha una pobresa”, afirma.
“Podem posar molts policies, però si no fem una base socioeducativa, a aquests nens el carrer els hi fa molt mal. La nostra feina és més a llarg termini”, explica.
La muntanya, quan pot anar-hi, li aporta “un sentiment de llibertat, oxigen, aire pur. Em satisfà molt”. També és molt del Barça i recorda que “ho he mamat molt de petit pel meu avi”.
