Mariona Tomàs, locutora de la Ràdio Municipal de Terrassa
Res feia pensar que el món de la comunicació seria el seu futur. “Mai m’ho havia plantejat i, de fet, soc filòloga francesa” i volia dedicar-se a la docència. Va estudiar batxillerat científic perquè “anava per biòloga” i va entrar a l’Institut del Teatre, on va veure que “això del teatre, com a amateur sí, però com a professional res”. Lluís Baron, molt lligat al món dels bastidors, li va dir que a la nova Ràdio Municipal de Terrassa, buscaven gent.
Havia de començar com a productora d’un programa infantil i la noia que l’havia de presentar, finalment, ho va deixar i li van proposar que el conduís ella. Creu que la seva experiència com a guia turística a París li va donar dots de comunicació. Aquesta feina, diu, “va fer que desconnectés de Terrassa i la conegués molt poc. En entrar a la ràdio, vaig veure que l’havia de conèixer i me la vaig recórrer tota en cotxe”.
Els objectius de la ràdio són “informar, entretenir i afegiria educar”. Ha fet televisió, però la ràdio la veu “més directe i més immediata” i diu que “no m’imagino una vida professional sense la ràdio”.
Fa tretze temporades que dirigeix i presenta el magazín “El Submarí”, encara que “els programes tenen una vida i han d’acabar, no han d’agonitzar”. La clau d’una bona entrevista, creu, és “saber escoltar i tenir consciència que a l’altra banda hi ha algú”.
Quan té temps lliure li agrada gaudir “de l’art i la cultura en general”. Llegeix molt i li interessen la música, la gastronomia o els museus. Ara, diu “soc molt casolana. És l’edat”.
