Maria del Carme Serrat, escriptora
Ha passat gairebé dos terços de la seva vida fora de la ciutat, però “em sento molt terrassenca” i s’estima la ciutat. Ha viscut a Suïssa, Gran Bretanya, Israel i Uruguai, entre altres llocs. “A Suïssa vaig començar de mecanògrafa i vagi acabar de secretària de direcció” a un dels bancs més importants del país, fins que va tornar a casa.
“Volia fer de periodista, però quan has de treballar i estudiar al mateix temps”, ho acabes deixant. Finalment, va estudiar per ser traductora i intèrpret. Parla sis idiomes i fins i tot va estudiar grec modern. “L’alemany et costa molt d’entrar-hi, però a mi em va fascinar com a idioma i me’n vaig enamorar”.
“Vaig començar a escriure l’any 1979 i llavors el meu matrimoni no funcionava i escrivia per exorcitzar fantasmes”. El març d’aquest any va publicar el seu primer treball, “El fons de l’Àmfora”. “Tracta de com ens pensem que coneixem als altres i no en tenim ni idea i dels secrets que pot tenir una persona molt propera”.
Sobre el fet que hagi publicat la primera novel·la de gran, afirma que “soc com una lloba estepària. Soc sociable, però fa tants anys que vaig pel meu compte, el que em digui la gent, m’és igual”. Ha superat molts problemes i diu que “soc com el Van Damme, dura de matar” i afegeix que “com més vella em faig, més idees tinc”.
És aficionada als treballs manuals i a l’òpera i es considera “molt cinèfila”. Però escriure li ocupa tot el temps en l’actualitat. “Ara em concentro en escriure i no em puc distreure amb altres coses”.
