Laura Enguix, infermera i jugadora i entrenadora de futbol
La infermeria, diu “és una segona vocació, gairebé”, ja que, en un principi, volia fer Magisteri d’Educació Física. Les circumstàncies van fer que, finalment, canviés de rumb. Però està molt contenta de ser infermera i assegura que “ho tornaria a estudiar”. Treballa en un CAP, al Consorci Sanitari de Terrassa, i a Pediatria “des de sempre”.
Tracta molt a adolescents, ja que els dijous està a l’Institut Blanxart, en una consulta oberta, “on poden venir a preguntar-me, confidencialment, sobre dubtes de diferents temes, de salut emocional, alimentació o sexualitat”.
Els esports li agraden de sempre i va estar al Terrassa FC quan era molt jove. “Jugava a futbol al carrer i amb una amiga ens vam apuntar i ho vaig passar molt bé”. Va passar per altres equips i fins i tot va jugar a futbol sala.
Quan va portar un dels seus fills a jugar al Pueblo Nuevo 2002, li van dir de jugar a un equip femení sènior i s’hi va apuntar. A partir d’aquí, amb altres jugadores, l’Eli i la Núria, es va crear l’any 2019 uns equips femenins. “Em feia il·lusió entrenar, però també tenia inseguretat perquè no ho havia fet mai”, explica. Reivindica que “socialment es tracta de forma desigual el futbol dels nens i el de les nenes” i reclama que “el llenguatge no és inclusiu en el futbol, encara és massa infantil i, per nosaltres no són nenes, són jugadores”.
Algunes de les seves aficions també es basen en l’esport com sortir a córrer i també la muntanya. “A la muntanya, sobretot, hi trobo bellesa, tranquil·litat i moments per pensar”, diu.
