Lydia González, treballadora social
La seva vocació era ser treballadora social, tot i que tenia “una altra passió”, els idiomes, i també s’havia plantejat fer Traducció i Interpretació. Però no es penedeix gens. “He estat en molts àmbits i tots m’han agradat”, assegura. Ara treballa en el sector de la salut (al Consorci Sanitari de Terrassa) que, possiblement, és el que més li agrada. I també exerceix fent tasques de gestió, un vessant que “també m’agrada”.
Fora de la feina, continua amb aquesta tasca de caràcter social i és membre de l’Església Unida, i porta els projectes socials d’aquesta entitat, especialment el Projecte MEFI, que procura per l’atenció en el lleure a les persones amb discapacitat.”És el que m’agrada, treballar per a la inclusió de les persones”.
Considera que en aquest camp “s’ha evolucionat molt favorablement” i afegeix que “a nivell social, la visió de les persones amb discapacitat ha canviat molt”, però avisa que “hi ha acceptació, però no inclusió”. “Encara falta molt. Tractem aquestes persones en funció de la seva discapacitat i no per les seves capacitats”, indica.
“Soc creient i tinc clar que la meva relació amb Déu té sentit amb la relació amb els altres, no és vertical, ha de ser horitzontal”, explica. Li agraden els idiomes i parla “bé” català, castellà, francès i anglès i gaudeix molt “traduint”.
Li agrada llegir i també molt viatjar. Però una de les coses que més la satisfà és estar amb amics. “M’agrada molt estar amb gent”, diu. Viatjar també li ha permès combinar aquest vessant social que té.
