Ferran Pont, enginyer industrial, ex parlamentari i president de Justícia i Pau
Va estudiar per enginyer industrial i va exercir aquesta professió, relacionat amb la construcció. Tot això, diu, ho feia “de dia” i, de nit, participava en activitats “de tipus comunitari”, en diferents àmbits.
La política li va arribar, recorda, pels seus lligams a la parròquia de Sant Cristòfol, i amb l’arribada d’Agustí Daura com a vicari. “Ell va remoure una mica la parròquia”, recorda. L’any 1980 va ser elegit com a diputat al Parlament de Catalunya.
L’any 1969 ja s’havia afiliat al partit Unió Democràtica de Catalunya (UDC), a la clandestinitat. “Mai vaig pensar que la política seria una professió, era una cosa de més a més. Teballaves de dia i de nit feies política”, afirma. S’hi va estar dinou anys i parla d’un temps on la política “era il·lusió de poder fer moltes coses després de la dictadura. Érem servidors del poble. Ara, per la imatge que donen els polítics, ha canviat i dedicar-se a la política és dir mal dels altres o estar pendent de les enquestes. Penso que ha perdut la seva finalitat, que és el bé comú, no el bé del teu partit”.
Ha estat o està vinculat a un munt d’entitats com Òmnium, Càritas o Justícia i Pau. “Sempre que he pogut, he mirat d’ajudar. A aquest món no estem sols i hem de buscar una bona convivència i un respecte. No vivim aïllats i hem de fer l’esforç de participar”.
Tota la vida ha estat radioaficionat. “Tinc una emissora a casa i parlo amb gent de tot el món. Ara fa riure per tot això de l’internet. Ho segueixo fent, tan parlant com per morse”, diu.
