Toni Ros, president del CB Can Parellada
No hi havia tradició familiar pel que fa al bàsquet i va començar com comencen molts, a jugar a l’escola, amb 9 anys. “A partir de llavors, ja no ho he deixat”. Va jugar a l’Sferic, però molt aviat, al voltant dels 26 anys, va deixar-ho i es va posar a entrenar, tot i que ja ho feia.
Va formar part d’un equip de l’Sferic que va lluitar fins al final per pujar a la segona categoria del bàsquet espanyol, però no va poder ser. “Teníem un bon equip, però a Cadis, amb l’etiqueta de favorits, la vam fer bona”. Els genolls, que començaven a fer-li la guitza i les seves ganes d’entrenar, van fer que optés per deixar de jugar.”Entrenant em sentia molt a gust i encara m’hi continuo trobant bé”. De fet, tot i que ara és president, sempre entrena a un equip de la base. “Com a mínim, un equip cada any el vull portar”.
Els seus referents en bàsquet han estat Rafa López, l’entrenador dels seus inicis, Rafael Layola, un tècnic que va tenir molts anys, i Salva Maldonado, que va tenir de company a l’Sferic
Admet que mai va pensar a ser president. “Mai he tingut un interès en la direcció no esportiva d’una entitat, però el dia a dia o la situació t’hi porta, i s’ha de fer”.”Estic a un club petit i no costa molt de gestionar, però jo soc més un home de pista que de despatxos o davant d’un ordinador”.
En el bàsquet sempre hi ha hagut allò que hi juguen els alts. “A mi m’ho van dir a l’escola, “ets alt, a jugar a bàsquet”. Ara encara passa, però no tant, hi ha nens més baixets que juguen molt bé”.
