Caye Casas, dibuixant i director de cine
Diu que era un d’aquells estudiants que “es distreia a les classes fent dibuixos en els llibres”. Explica que “no és que fos un mal estudiant, és que ni estudiava”. Es va presentar a alguns concursos escolars i els va guanyar i va enviar alguns dels dibuixos a algunes publicacions i al diari Sport, que amb “20 o 21 anys” el va agafar i hi ha estat vint anys. Ha fet coses per publicacions com Fotogramas, Cinemania, Interviú, la revista oficial de l’NBA o el Don Balón.
“Ara ho he deixat pel tema del cinema, però segueixo fent coses, la darrera el cartell del Festival de Cine de Comedia de Tarazona”, comenta. Es considera un autodidacte tot i que va anar a l’Escola d’Arts Aplicades. Però d’allà, el millor que es va endur, diu, “va ser conèixer a la Cristina Borobia”, la que és la seva dona.
“Sóc un malalt més que un fan” de les joguines antigues, afirma. I en té “milers dels anys setanta i vuitanta” a casa. “És una bogeria i és un món curiós, però se me n’ha anat una mica de les mans”, admet
És molt apassionat del món del cinema i ha dirigit curts i un llargmetratge, “Matar a Dios”, amb l’Albert Pintó. “No és un món fàcil i ara tenim uns projectes dels quals estem esperant resposta. La pandèmia no ha ajudat”, diu.
“El cinema i el còmic tenen molt a veure, són mons similars i amb el primer sou em vaig comprar una càmera per fer els primers curts”, apunta. El de Sitges és “el meu festival fetitxe” i afirma que sempre està “escrivint” guions i històries, alhora que anuncia que està fent la seva primera novel·la.
