Pepa Segarra, infermera i propietària de la Llibreria Cinta
Originària de Reus, va estudiar infermeria gairebé de casualitat. “No sabia què volia ser i feia lletres. I quan va tocar triar, un company em va dir que fes infermeria i vaig dir que sí, que ho provaria”. Llavors va haver de reciclar-se amb les ciències que no havia fet abans.
Per amor, va venir a viure a Terrassa, i es va casar amb el Marc Caparrós, nét de la fundadora de la Llibreria Cinta, que fa poc ha obert una segona botiga al carrer de la Palla. “La diferència entre Reus i Terrassa és molt gran, però tenen coses en comú. Al principi m’enyorava molt, allà tinc la família, pares, germanes…”.
El seu marit Marc forma part de la tercera generació al davant d’una llibreria que està a punt d’arribar als setanta anys d’existència. No té clar, però, si hi haurà una quarta generació. “Està difícil”, opina.
De llibres, fins llavors, n’havia llegit poquets. “Desconeixia el món del llibre i no llegia absolutament gens, només els apunts del col·legi o la universitat”. La qüestió, però, ha canviat i assegura que “ara llegeixo molt i la gent vol que li recomanis i li expliquis què hi ha de nou” a la llibreria.
A la nova llibreria ha descobert un fet que l’ha sorprès molt. “Hi ha gent que cada setmana va a comprar pernil, i aquí hi ha qui ve cada setmana o deu dies a comprar un llibre”, explica. El sector, afirma “és un sector dur i serà dur”.
Com a infermera, professió que va aparcar, però hi va tornar, ha viscut moments de la pandèmia “ha sigut horrorós, molta gent no s’ho imagina i he vist a companyes molt tocades”.