Onofre Miranda, professor de l’Escola Pia jubilat
Va estudiar per enginyer tècnic industrial i, en els seus inicis, va treballar a empreses “d’instal·lacions elèctriques i manteniment”. Va fer un màster a la UPC, que li permetia “fer informes tècnics i valoracions” i va començar a compaginar aquest món amb el sector de l’ensenyament. I trenta-sis anys després de fer de docent a l’Escola Pia, s’ha jubilat.
“He vist de tot, molts canvis. Igual que canvia la societat, l’escola també i els alumnes és molt divers i amb característiques molt diferents, el que fa que la tasca més complicada”, comenta. Considera que això ha fet que les aules siguin més complicada. “Al Batxillerat ja és diferent, perquè no és una etapa obligatòria i l’alumne està més conscienciat”. Apunta i lamenta que, actualment, “hi ha un proteccionisme mal entès per part dels pares”.
“A l’Escola Pia em van donar molta confiança”, diu agraït. I admet que, tot i l’enormitat de l’edifici “mai m’hi vaig perdre”. I ara, amb la jubilació, “la primera intenció és avorrir-me. El que vull és descansar i practicar les meves aficions”. Una de les coses que li agraden més és la jardineria, que “em serveix per desconnectar, és com una teràpia mental”.
Vol trobar “la calma i tranquil·litat” que no podia tenir amb el ritme de classes i creu que “s’ha de donar pas a la gent més jove”.
