Un parc de Vallparadís pleníssim, com sol passar en les grans ocasions. Hi havia unes 17.000 persones, segons fonts municipals. Aquest cop, però, no era per gaudir del Pícnic Jazz, sinó per assaborir “La calçotada“, la del segon llarga durada de Figa Flawas, que van preparar “El vermutillo” i “La salsa” al voltant d’una taula amb estovalles de quadrets vermells i van acabar l’àpat amb la “síndria sucosa que regalima” de “Mussegu” i brindant amb “Xampany i galetes“, amb tot l’equip alçant el got.
Tot plegat, després d’haver aparegut a l’escenari sortint des de dins d’una nevera, una nevera que tenia tots els ingredients per fer “La calçotada” més gustosa i suculenta que Terrassa ha viscut mai.
Amb texans, camisa blanca, mocador el cap i gorra negre, Pep Velasco no parava ni un moment de moure els malucs a ritme de la batxateta catalana que tant els caracteritza, mentre Xavier Cartanyà, amb samarreta blanca de tirants i pantalons curts vermells, ho donava també tot, a la seva manera. Un cos de ball format per quatre dansaires posava l’accent al xou amb temptadores coreografies. Va ser un autèntic sarau, d’aquells que deixen empremta, d’aquells que ningú es vol perdre, ni tan sols els “Xtraterrestres“, ni tan sols el Shin Chan, el personatge de la sèrie d’animació de Yoshito Usui, que també va pujar a la Carpa de Vallparadís mentre Velasco en cantava la sintonia.
/ Lluís Clotet
Gamberros, irreverents i seductors. Figa Flawas van oferir la seva millor versió aquest diumenge a Terrassa. Des de les inicials “Xuculatina” i el “Secr3t“; passant per “4 kissus“, en què Velasco va “cedir” el micròfon al públic, o el “corrido tumbado” d'”Aurora“, el públic vibrava d’allò més. També embogia amb “Diabla, i xalava amb “Xalalà” o “Candy” i els fragments de “Baila morena”, “Gasolina”, “Bizcochito” o “Chulo“, himnes d’una generació.
També hi va haver lloc per temes més tendres i calmats com “Si tu m’ho demanes“, però aviat l’energia tornava a augmentar amb “Solucions i no problemes“. I després que els de Valls desapareguessin de l’escenari mentre en Carti pronunciava un “cap a casa ja, no?”, Velasco va requerir a tota la concurrència que encengués la llum dels seus mòbils per gaudir del bis, que no podia ser altre que “Que no s’acabi [l’estiu]”, com diu la cançó, o el concert, com desitjaven tots els assistents.
/ Lluís Clotet
I encara n’hi va haver més. Després de fer-se una foto de grup, els de Valls van demanar l’ajuda de tot el públic per fer un macro TikTok amb un nou tema que probablement publicaran aquesta setmana. I no en van posar només un fragment, com han estat fent aquests últims dies a xarxes, no, el van posar tot. Terrassa va poder escoltar, en primícia, com sona “La Marina sta morena“, la que probablement es convertirà en la cançó de l’estiu per a molts catalans.
Així va acabar l’espectacle d’un grup que bé podríem definir com la revolució de la nova generació de la música pop catalana, amb un so fresc i directes hipnòtics que captiven a tothom.
La ressaca encara continua un dia després. Aquest dilluns al matí encara hi havia joves passejant pel centre de la ciutat amb la samarreta de marxandatge.
