Un concert d’aquells que fa goig viure. Amb una audiència entregadíssima i uns intèrprets que ho donen tot a dalt de l’escenari. Els Stay Homas han estat rebuts aquest diumenge a la nit a Terrassa amb un bany de multituds. La zona de la Carpa de Vallparadís s’ha vestit de gala per a l’ocasió. Des de l’escenari gairebé no es veia on acabava el públic (hi havia unes 17.000 persones, segons fonts municipals), que no ha parat de vibrar cançó rere cançó.
Passaven sis minuts de les 22 hores i el parc es quedava a les fosques. De fons se sentia un “què passa, Terrassa?”, pronunciat per Klaus Stroink. Començaven a sonar els acords d'”In the end” i es feia la llum. Apareixien els tres integrants del grup i començava un espectacle que s’allargaria gairebé una hora i mitja. Un xou amb alguns dels últims temes de la banda com “Xinu xanu“, que dona nom a aquesta gira, però també d’altres de més antics, aquells que ens transporten, d’alguna manera o altra a ara fa quatre anys, i ens recorden com en un moment d’incerteses aquells tres nois que compartien pis a Barcelona ens alegraven el dia amb les seves cançons. Temes enginyosos, divertits, de vegades canalles i altres vegades tendres, amb què en ple confinament van distreure una audiència que anava augmentant a ritme vertiginós. Uns espectadors que aviat van esdevenir fans i que dia rere dia esperaven impacients el moment de descobrir una nova cançó i una nova col·laboració a Instagram.
Ja fa temps que els Stay Homas es van desvirtualitzar, però no havien trepitjat mai Terrassa. Bé, la primera vegada que van cantar fora de la seva terrassa de l’eixample barceloní va ser precisament a la nostra ciutat, però en un plató de televisió. Encara estàvem en plena pandèmia i “Operación Triunfo” els va convidar a participar en una gala estranya, amb plantes on abans de l’esclat de la covid hi havia públic.
/ Lluís Clotet
Aquest diumenge, l’entorn també era verd, però davant seu hi havia un munt de terrassencs i gent vinguda d’altres localitats proposada a gaudir d’allò més, coneixedors que potser era una de les últimes oportunitats per veure’ls en directe, si més no abans de l’aturada indefinida que faran a partir del febrer del 2025.
Potser per això la connexió entre grup i auditori ha estat especialment notòria. La concurrència aplegada davant de la Carpa de Vallparadís se sabia totes les cançons, absolutament totes, i les cantava totes, de principi a fi. I els vallesans Rai Benet i Guillem Boltó i el vilanoví Klaus Stroink els ho agraïen i els hi dedicaven boniques paraules entre peça i peça. “Moltes gràcies, Terrassa, és un plaer ser aquí”, deien després de cantar la cinematogràfica “Por el camino”. “M’atreviria a dir que això que està passant aquí és el millor concert d’aquest any”, llançava Guillem Boltó en acabar “Let it out“, per més tard afegir “com el Vallès, no hi ha res” o “Uf! Déu meu! Que fort tot plegat, si la vida és un regal, nosaltres hem nascut regalats. Si fa uns anys em diuen que jo, que havia vingut tants cops aquí a Vallparadís, estaria avui aquí cantant, no m’ho crec”.
I el concert seguia i amb “Days of our lives”, la cançó acabava amb tot el públic cantant-la a cappella i Klaus Stroink no podia evitar un “és possible que me’n recordi tota la vida d’aquest moment”.
/ Lluís Clotet
No han faltat “hits” com “Estamos mal”, “La nòria” o “No vull baixar”. Ni les llanternes dels mòbils enceses amb “Ara (Les merdes II)”. Amb “Petons” i “The bright side” el xou semblava haver acabat, però el públic no ha parat de demanar-ne “una altra, una altra” i ha sigut correspost. I no ha estat una, sinó tres. “Ho tornaria a fer”, “La platja” (amb què feia només dues nits havien començat el seu concert a Terrassa The Tyets) i “Volveré a empezar” com a tro final.
Barrejant català, castellà, anglès i portuguès els Stay Homas s’han posat Terrassa a la butxaca i han demostrat perquè són una banda que sí que ha d’existir.
