La seva amb Terrassa és una història plagada d’atzars, potser com la majoria si repasséssim moments claus de les nostres vides. Però el seu cas sembla molt diferent al d’altres biografies canalitzades per casualitats. Ell va venir a parar a Terrassa i aquests dies se’l pot veure en múltiples escenaris de la Festa Major en el seu vessant de cultura popular. Si veieu un gegant, és molt probable que el seu portador sigui aquest donostiarra de 46 anys que va canviar la Bella Easo per Terrassa en fa 17.
Ivan Gil és enginyer i va conèixer la Dèbora, terrassenca. Eren parella, però ella vivia a Alemanya i ell a Madrid per qüestions de treball. I la parella va recalar a Terrassa. “Ella mana”, diu l’Ivan. Va ser arribar, i cap a la cultura popular. “La meva parella em va dir que m’aniria bé per integrar-me, i per l’idioma”. Literalment, li va dir: “Tu que ets fort, per a gegants”. Es va imposar la connexió fàcil: basc i fort, demostra-ho.
98 quilos de gegant
La influència (persistència) d’una professora que pertanyia a la colla va engreixar les raons per a la decisió d’aquest enginyer guipuscoà pare de dos fills. Tal dit tal fet. I no es penedeix de la resolució presa: “Això m’agrada. És un repte físic, però també té una part de tècnica que molta gent desconeix perquè no es veu”. L’Ivan diu això tot just abans d’aixecar el faldellí d’en Robesa per ajupir-se, ficar-se dins i aixecar els 98 quilos de gegant i treure’l al raval de Montserrat.
La colla està ara una mica curta de personal i a l’Ivan li tocarà ser portador de figures com en Robesa en diverses ocasions aquesta festa. Això, quan no estigui tocant la gralla, que també la toca. “També participava en el Ball de Serrallonga, però vaig haver de deixar la colla per falta de temps”. Per sort, és temporada estival i no juga la seva estimada Real Sociedad. L’Ivan no haurà de triar entre aixecar l’Ermessenda i veure els controls elegants de Mikel Merino.
