L’assaig del Ball de Plaça a la pista poliesportiva d’El Social va tenir moltes similituds amb aquelles pretemporades d’equips de futbol, encara amb alguns dels seus de vacances, després d’un Mundial o una Eurocopa. Per completar els entrenaments, es triaven un munt de jugadors del filial, inexperts, però amb les ganes i la il·lusió tatuades imaginàriament en els seus cossos.
Doncs, més o menys, aquesta va ser la sensació viscuda. Molts debutants, amb ganes i il·lusió, barrejats amb ja veterans en aquests afers. Són afers que, als regidors novells, els agafa descol·locats, acabats d’escollir per estar quatre anys a l’Ajuntament i amb molt per aprendre encara de les seves obligacions. Com els jugadors del filial que anaven a les pretemporades dels equips de primer nivell, amb un sentiment d’innocència i a l’expectativa.
Potser encara estaven repassant algun punt del pacte de govern o qualsevol altra situació, però, en aquesta ocasió, el tàndem de Junts per Terrassa, format per Meritxell Lluís i Montserrat Caupena, van ser les representants del consistori que van arribar últimes, si bé, en l’esprint final, Lluís va ser més ràpida i es va imposar, evitant el fanalet vermell, que va recaure en la seva companya de partit.
Feia estona
Els membres del cos de dansa de l’Esbart Egarenc feia estona que assajaven mentre anaven arribant els regidors, en general, molt agrupats per formació política. Salutacions, i converses disteses entre polítics i altres persones relacionades amb l’entitat o de grups de cultura popular. I també col·lecció d’abraçades entre uns i altres, com diria el periodista esportiu José María García, amb alguns exercint d’“abraçafanals”.
FOTOS | Regidors i Esbart assagen el Ball de Plaça de Terrassa
L’inici de l’assaig s’havia previst per a les 22 hores i, val a dir, que va ser bastant puntual. Va començar, com cada any, amb les instruccions de Raquel Sánchez, directora del cos de dansa de l’Esbart Egarenc, que va distribuir les posicions dels participants. Laia Miranda, la presidenta d’aquesta entitat adscrita al Social, va explicar què representa el Ball de Plaça. “És un sentiment molt nostre i és un moment que l’esperem tot l’any”, va manifestar.
I va començar l’assaig, com sempre amb els Ministrils del Raval posant la música i les notes habituals d’una sintonia que, per molt que s’intenti o es vulgui, durant tota la sessió no te la pots treure del cap. Fins i tot, arribes a casa i vas cantant-la, o més aviat, taral·lejant-la. És inevitable.
Alguns millor que altres
En línies generals, els polítics van complir. Dels debutants, alguns millor que altres, però la sensació va ser d’assoliment, un gran concepte que algú es va inventar per qualificar als alumnes actualment, en comptes del “sufi” de tota la vida.
Ara, tot resta pendent de l’hora de la veritat, diumenge al matí, després de la sortida de l’Ofici. Llavors és quan sabrem si la pretemporada, sobretot la dels del filial, ha tingut el seu efecte.
