Judith Tenchs / Laura Hernández
Aquest divendres coneixerem la identitat del Capgròs de l’Any 2023. Fa quatre dècades que l’artista Jordi Grau dona forma als capgrossos, un dels elements més icònics de la Festa Major de Terrassa. El premi genera una gran expectació entre els terrassencs, que després d’haver votat al seu capdidat preferit, esperen atentament cada inici de Festa Major l’arribada de l’artista i La Guapa per descobrir la identitat del guanyador. El primer va ser el del regidor Jordi Labòria, l’any 1982. L’últim que coneixem va ser el del cantant Lildami, l’any 2022.
Enguany els set aspirants nominats són: Jordi Dueso, Esther Lázaro, Ildefons Argemí, Berta Abellan, Laura Bellostas, Juanjo Leòn i Núria Salán.
Un dels elements essencials del protocol de la Festa Major és l’elecció del Capgròs de l’Any, que organitza el Casinet de l’Espardenya amb Capgrossos de Terrassa. Cada any, primer es fa una selecció de persones que reuneixen els mèrits suficients per a ostentar l’honor de ser Capgròs de l’Any. Aquesta llista se sotmet a una votació popular i finalment, es determina qui serà el Capgròs. Jordi Grau, l’autor de la figura, la confecciona en cartó-pedra al seu Taller el Drac Petit i cada any la regala a la ciutat.
Final ajustada
“Els capdidats d’aquest any no tenen res a veure amb els de l’any passat”, explica l’artista terrassenc. Aquest any, l’expectació per conèixer el guanyador s’ha palpat a l’ambient de la ciutat. “A diferència de l’any passat, que ja estava gairebé clar qui seria el Capgròs, aquest 2023 hi ha hagut un empat entre tres capdidats, ha estat molt renyit fins al final de les votacions”, assegura animat Grau.
L’artista fa tres setmanes que confecciona la figura d’enguany. El passat 8 de juny es van tancar les votacions i no va ser fins dilluns 12 que Jordi Grau va engegar motors.
Pel que fa a la tècnica, l’artista assegura que no ha canviat al llarg dels anys. “En el moment en què no hi hagi cartó, ja veurem si hem de canviar la manera…”, diu rient.
Jordi Grau porta 43 capgrossos construïts, tots diferents i únics. “El capgròs de l’Andreu Fresnadillo és el que em va costar més, potser perquè no era tan expert”, comenta. L’artista assenyala que unes vegades és més fàcil que altres. “A vegades, comences i et surt fàcil i a vegades costa més”. I quan li preguntem si té algun preferit, Jordi Grau assegura que no pot escollir. “Tots tenen la seva història”, remarca.
Després de tota la feina feta, arriba el gran moment de la descoberta del guanyador. “Quan es descobreix el Capgròs és un moment de descans, ja hem complert”, explica Grau. L’artista assegura que, enguany, la presentació serà més teatralitzada i més treballada.
Qui s’amaga dins del personatge
Dos membres de l’Agrupació Escolta i Guia del Torrent de les Bruixes, portadora dels capgrossos, ens expliquen com viuen dins dels personatges
Ivet Rodríguez, 16 anys
“He passejat la Castanyera, el Matraca, i ara Lildami”
Fa tres anys que carrega capgrossos i aquest any passejarà “a Lildami. M’encanta perquè és el que més conec. Abans he portat la Castanyera i el Matraca”. La Ivet recorda que la primera vegada que es va calçar un capgròs li va semblar “més fàcil del que em pensava, perquè no pesen tant com creia”. La seva tècnica per passejar els personatges de cartó-pedra amb seguretat, ens explica, és “agafar-los per davant, a l’alçada del pit, perquè no caiguin”. Aquesta Festa Major, la Ivet passejarà el capgròs més nou i el més popular entre els joves. Si li donen a triar, però, li agradaria “poder portar algun dia el capgròs de la meva àvia, l’escriptora la Sílvia Alcántara. Va ser capdidata i no va ser escollida, però em faria molta il·lusió”.
Nicola Buontempo, 14 anys
“M’estreno aquest any i em preocupa xocar amb algú”
És el seu primer any portant un capgròs i s’estrena amb el més veterà, el del polític Jordi Labòria. “Quan vaig arribar no coneixia els personatges i molts ja estaven agafats”. El Nicola es col·locava ahir per primera vegada el capgròs, entrant el seu cap de costat per encaixar perfectament a l’interior de l’estructura. S’està adaptant i, diu, li preocupa “no veure l’entorn des d’aquí dins i xocar amb algú, per exemple, a la cercavila. Quan entres, et sents una mica aïllat i aquesta falta de control sobre l’entorn encara no la domino”. Ho ha comentat amb els companys, que li duien “el problema en realitat és la calor”. El Nicola ha arribat ara fa tres anys d’Anglaterra i es confessa fascinat per la cultura popular. Pensa que “podria estar bé entrar a Minyons” i, si pot triar un capgròs, es decanta pel de Marc Galí, “perquè és el meu tiet-avi”.
I tot comença aquest divendres a la tarda: l’agenda
Encesa del Ciri
Per espantar la pluja. És el primer acte protocol·lari de la Festa Major i es fa en honor als sants patrons de la ciutat: Sant Pere, Sant Cristòfol i Sant Valentí. De manera meticulosa, a l’atri de l’Ajuntament es procedirà a la tarda a les 18 hores a l’encesa del Ciri de la Festa Major, un gest amb el qual es vol espantar la pluja durant la festa. Aquest any, el desig inclou que, en temps de sequera, després de dimecres tornin els ruixats.
Baixada del Drac
Des de Sant Llorenç. El Drac de Terrassa tornarà a deixar la seva cova a Sant Llorenç per baixar a Terrassa i donar el tret de sortida a la Festa Major. Arribarà per la carretera de Matadepera i baixarà per l’Antic Poble de Sant Pere i per la plaça de la Creu Gran fins a arribar al Raval. Una ruta sorollosa que el Drac de Terrassa farà acompanyar per una comitiva de tabals, traient foc pels queixals.
Repicada de campanes
Perquè tothom ho sàpiga. La Festa Major de Terrassa és l’esdeveniment més popular, el que mobilitza més ciutadans i un dels que millor cohesiona la ciutat. A les 20 hores, totes les esglésies de la ciutat faran repicar les seves campanes anunciant a tots els terrassencs que la Festa Major està a punt de començar i que tota la ciutadania està convidada a participar i a gaudir-la.
Arribada del Drac
La dansa. A les 20 hores el Drac de Terrassa farà la seva entrada al Raval acompanyat del Drac Infantil. Davant de tot el públic concentrat, el “bitxo” farà la seva dansa tot anunciant que comença a córrer el calendari de la festa. La presència del Drac de Terrassa és un dels actes emblemàtics d’obertura de la festa i el que donarà pas a la lectura del pregó de Festa Major, a càrrec del fotoperiodista Nebridi Aróztegui.
El pregó
El fotògraf Nebridi Aróztegui. És el moment més esperat: la lectura del pregó de Festa Major des del balcó de l’Ajuntament, a càrrec aquest any del fotoperiodista del Diari de Terrassa Nebridi Aróztegui. Tot seguit, l’alcalde proclamarà l’inici oficial de la festa i donarà pas al primer ball de la festa, en el que participaran al Raval els Gegants, Bastoners, els Nans i l’Àliga de Terrassa, acompanyats pels Ministrils del Raval.