És una de les obres que triomfa als escenaris de tot Catalunya. Porta el nom d’“El gran comediant”, i està escrita a quatre mans per Joel Joan i Hèctor Claramunt, un tàndem que ja va constatar la seva solvència a “El pare de la núvia” i “Escape Room”. “El gran comediant”, com diu el títol, narra una història agredolça sobre la rivalitat de dos actors i grans amics, en Llorenç i l’Ernest, amb carreres desiguals. Llorenç ha esdevingut famós i ha aconseguit ser un gran divo del teatre català, mentre que l’Ernest no se n’acaba mai de sortir. Tot canviarà un dia quan els dos amics tenen un encontre i una conversa que, en principi, anirà per camins diferents dels que s’havien previst.
Joel Joan ha manifestat que està molt content de la rebuda del públic. “Estem de sort perquè omplim i perquè el públic esclata a riure. I això és del que es tracta”. Considera que “El gran comediant” és una “farsa perquè, en realitat, el que posa sobre la taula és que una cosa és el desig, el que volem fer, i l’altra la realitat o sigui el que acabem fent. I és que la condició humana és contradictòria. Tothom porta a dins el bitxo de la gelosia i en un moment donat ens domina”.
Per l’actor, la història que planteja “El gran comediant” es pot traslladar a qualsevol àmbit professional. “Aquí, els protagonistes són dos actors, dos “clowns”, que es professen tant d’amor com enveja. Però el tema de la competència també es dona més enllà dels artistes. Està present en els metges, en els artistes… És el pa de cada dia”. En aquest sentit, ens evoca les paraules de l’autor anglès William Somerset Maugham, que va dir que “no n’hi ha prou en tenir èxit, els altres han de fracassar” per satisfer plenament l’ego.
Simular a Juli Cèsar
Considera que l’espècie humana té aires de grandesa i que a la majoria de la gent, sinó tota, li agradaria “deixar empremta, tenir una placa amb el seu nom i perdurar a l’eternitat com l’emperador Juli Cèsar. Però perquè això passi s’ha de ser molt gran i, així i tot, el temps esborra noms i fets”.
Afegeix que va créixer amb Billy Wilder, Humphrey Bogart, Shirley McLaine. Eren els ídols dels seus pares i també els seus. “El jovent d’ara en té uns altres. En definitiva el que compta és assumir que és un passavolant i que mentre estàs, has de gaudir. A mi em fa molt feliç fer de pallasso i aconseguir que la gent rigui i s’oblidi de les misèries”.
Joel Joan serà “El gran comediant” fins a finals d’any amb vacances entremig. “Ho necessito perquè és una funció molt dura psíquicament i físicament. I quan s’acabi, al desembre, descansaré i no tinc ni idea que faré”. El que si sap del cert és que continuarà lluitant en la seva professió, malgrat que s’ha adonat que fer anys és sinònim de barreres. “Quan tens una trajectòria seriosa et sembla que, a mesura que fas anys, tot serà més senzill. I és al contrari, ara que en tinc 50 i pocs, has de remar molt més. Però jo estic convençut que les meves idees són bones i lluitaré fins al final perquè es puguin fer”.
