Una de les principals dificultats que presenten les persones migrants quan arriben a un nou país és el de la llengua. Són força els immigrants que arriben a Catalunya sense conèixer ni el català ni el castellà, quelcom que els tanca moltes portes tant a nivell laboral com social. Molts no tenen prou recursos econòmics per a pagar-se unes classes. En aquest sentit, el projecte d’immersió lingüística i cultural de la Fundació Maria Auxiliadora (FdMA), el Pam a Pam, suposa una gran ajuda per a moltes persones nouvingudes.
“L’objectiu és millorar les habilitats personals i socials de les persones en risc d’exclusió social. Les dificultats en l’ús de la llengua oral i escrita limiten la comunicació i, per tant, la convivència i l’entesa. Amb l’objectiu de salvar aquestes limitacions i treballar per a la igualtat d’oportunitats, Pam a Pam ofereix diversos programes”, expliquen des de l’entitat.
Així, l’FdMA ofereix classes gratuïtes d’alfabetització i aprenentatge de la llengua en castellà i català per a joves i adults immigrants al barri de La Maurina a través del programa Lletra Viva. Diversos voluntaris s’encarreguen de conduir les sessions grupals sota la coordinació de diversos educadors.
“Des de la seva arribada a Terrassa, les salesianes van començar a oferir classes d’alfabetització per a adults que havien immigrat des d’altres llocs d’Espanya”, explica Isabel Fernández, directora de la delegació terrassenca de la fundació i coordinadora del projecte Pam a Pam. “Amb el temps i a mesura que ha anat canviant el perfil dels veïns del barri, també ho ha fet el dels usuaris del programa. La gran majoria són immigrants d’origen magrebí. Per això, ara no només fem classes d’alfabetització sinó també d’aprenentatge del castellà i el català”, comenta.
“Encara conservem algun grup de migrants interns. La majoria d’alumnes, però, són dones d’origen magrebí, tot i que també tenim homes, i des de fa un any i mig, tenim molta demanda de menors no acompanyats i joves que ja són majors d’edat però que no tenen cap xarxa de suport”, assegura Fernández.
Els alumnes s’inscriuen al programa al setembre i passen un petit examen per determinar el seu nivell. “Obrim inscripcions després de l’estiu però durant tot el curs va venint gent. Ara tenim llista d’espera”, explica la directora. “Atenem a moltes persones sense papers a qui costa molt trobar cursos formatius on els acceptin. No posem cap requisit però prioritzem aquest col·lectiu i les persones que venen derivades de Serveis Socials”, destaca.
“Valorem el nivell de totes les persones, els preguntem si han estat escolaritzades al seu país d’origen i si saben més d’una llengua i analitzem tant l’expressió i comprensió oral com l’escrita. En funció d’això formem grups d’entre set i dotze persones amb un nivell similar”, diu. “Hi ha alumnes que fa diversos anys que venen i que han anat pujant de nivell”, afegeix.
Sessions
La majoria de participants assisteixen a classe dos cops per setmana. Durant les sessions, amb una durada d’una hora i mitja, es fan tota mena d’activitats per aprendre l’idioma però, “més enllà d’un espai on es treballa el coneixement de la llengua, el Lletra Viva és també un espai de socialització i coneixement de l’entorn. Els usuaris entren en contacte amb altra gent i els expliquem quins són els recursos que els ofereix la ciutat”, assegura Fernández.
Això també passa al programa Dabar, que cada dijous al matí ofereix taules de conversa en català i castellà. “Treballem l’expressió oral a través d’eixos temàtics de la vida quotidiana. Ensenyem als alumnes com expressar-se quan van al metge, quan van de compres… Els donem vocabulari perquè puguin valer-se per si mateixos en el seu dia a dia”, explica la directora.
“Soc usuària de l’FdMA des de fa 3 anys. Una amiga em va comentar que feien classes de castellà i m’hi vaig apuntar. Soc alumna tant del Lletra Viva com del Dabar”, explica Fadila El Maddahi Machraa, que té 55 anys i en fa 19 que viu a Terrassa. “No tinc fills i les classes són un incentiu per sortir de casa. Vinc tres vegades a la setmana. De mica en mica vaig aprenent a llegir, escriure i a parlar en castellà. He millorat però em costa bastant perquè de petita no vaig anar a escola”, assegura. “M’agradaria dominar l’idioma per poder parlar amb els meus veïns i a l’hora d’anar al metge o a l’advocat poder expressar-me millor. També per entendre millor les cartes que m’arriben”, afirma.
Zakaria El Youssfi, de 31 anys, també considera que aprendre castellà li pot ser molt útil per al seu dia a dia “tant a la feina com per a conèixer gent i moltes altres coses”. Ell viu a La Maurina des de fa una mica més d’un any. Poc després d’arribar al barri es va inscriure al programa Lletra Viva i assegura que ha anat millorant i que s’expressa i escriu millor. “El que em costa més és escriure però vaig avançant”, diu. “La relació amb els professors i els companys és molt bona. Aquí he fet amics”, destaca. “Animaria a tothom que acabi d’arribar i que no domini la llengua a venir”, assegura.
A més del Lletra Viva i el Dabar, dins del projecte Pam a Pam encara hi ha dos programes més: l’Accelerant i el Fes-ho tu. Mentre que el primer va dirigit a persones que es volen treure el carnet de conduir, el segon és un espai informal per a l’aprenentatge de la costura.
“A moltes persones migrades treure’s el carnet de conduir seguint les classes d’una autoescola els costa molt perquè no entenen el vocabulari. A Accelerant els adaptem la teoria i després els recomanem autoescoles que tenen conveni amb nosaltres per fer les pràctiques”, explica Fernández. D’altra banda, “Fes-ho tu és un taller de costura que es desenvolupa cada tarda a l’aula de confecció industrial que tenim a la fundació. És un espai informal on els usuaris poden aprendre a fer arranjaments de roba, algunes peces senzilles, motxilles, etc.”, diu la directora. “A més, aprofitem algunes de les peces que fan per posar-les a la venda en fires i recaptar diners per a Vides, l’ONG de les salesianes”, afegeix.
Xerrades
Com a activitats complementàries del projecte també s’organitzen de tant en tant xerrades formatives, sortides culturals i de convivència, i festes amb les famílies obertes al barri. “Fem activitats al voltant de totes les festivitats, tant les d’aquí com les dels països d’origen dels usuaris, amb la intenció de promoure la interculturalitat. També organitzem xerrades en col·laboració amb Ciutadania o Foment sobre la llei d’estrangeria, sobre el SAiD (Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme), etc.”, diu Fernández.
A més, perquè els pares i les mares puguin assistir a les diverses classes i tallers del projecte, l’FdMA posa un servei de conciliació a disposició dels seus usuaris. Es tracta d’una aula infantil per a nens i nenes de 9 mesos a tres anys, que obre cada tarda al Punt Maurina (carrer de Sardenya, 37). “Vam detectar que hi havia moltes mares amb càrregues familiars que tenien dificultats per venir a classe. Per això vam posar en marxa aquesta aula per a infants que encara no estan escolaritzats. Les mares poden deixar els nens allà, amb una educadora infantil, i venir a classe”, destaca Fernández.
En total, el projecte Pam a Pam atén a unes 360 persones cada curs. La majoria arriben a l’entitat a través del boca-orella tot i que Serveis Socials, Ciutadania i altres entitats també els fan derivacions.
