Totes les persones tenen dret a gaudir del seu temps de lleure i accedir a una oferta de qualitat. És un aspecte clau per a la seva inclusió social i la seva qualitat de vida. No obstant això, les persones amb discapacitat sovint tenen dificultats per trobar espais i recursos adaptats a les seves necessitats. Així ho denuncien des de la Coordinadora Capaç, una entitat social sense ànim de lucre formada per les ampes de les quatre escoles d’educació especial de Terrassa i famílies de persones amb discapacitat intel·lectual que ja no estan en edat escolar.
Carles Godall, vocal de l’associació, recorda que quan aquesta es va crear, l’any 2006, el ventall de propostes era molt reduït, sobretot en qüestió de casals per a nens i nenes. “Quan es va crear la coordinadora només hi havia una entitat dedicada al lleure per a persones amb diversitat funcional, Els Globus, que feia un casal d’estiu i activitats de cap de setmana”, comenta. “El calendari escolar dels centres d’educació especial és el mateix que el de les escoles ordinàries però els nens i nenes amb discapacitat necessiten més suport que la resta i quan és època de vacances sovint no poden quedar-se amb els avis o a anar a un casal, campament o campus ordinari”, destaca. Així doncs, en els inicis de la coordinadora, “era tot bastant precari perquè només hi havia una entitat, el nombre de places era limitat i cada cop hi havia més demanda”, explica Godall.
Amb el temps i després de la lluita continua de la coordinadora, però, l’oferta s’ha anat ampliant. “Han aparegut noves entitats en l’àmbit del lleure de persones amb discapacitat i s’han ampliat les dates dels casals. Ara n’hi ha tot el mes de juliol, a finals d’agost i principis de setembre, per Setmana Santa, Nadal… Es fan colònies, sortides de cap de setmana…. Ara estem en una situació molt millor que la de fa uns anys”, assegura el vocal de la Coordinadora Capaç, que defensa l’existència d’una oferta variada perquè les famílies puguin escollir el recurs que s’adapti millor al seu fill.
“Tot i això no podem abaixar la guàrdia. Cal seguir treballant perquè aquestes propostes siguin accessibles a totes les famílies que ho necessiten a preus assequibles i amb serveis complementaris adequats com el menjador o el transport. També calen casals adaptats el mes d’agost”, menciona Godall. A més, des de l’entitat demanen que els casals ordinaris siguin “realment inclusius”. “Se suposa que ho són però normalment només hi poden anar els nens i nenes amb una discapacitat més lleu”, asseguren.
Més enllà de les activitats de lleure dutes a terme per entitats, des de la Coordinadora Capaç reclamen més àrees de joc infantil adaptades.
“La inclusió ha de començar des de petits. Per desgràcia a partir d’un cert grau de discapacitat és difícil anar a l’escola ordinària i els parcs infantils no són inclusius”, assegura Godall. “Els parcs infantils són llocs de convivència, un espai ideal perquè nens amb i sense discapacitat interactuïn a través del joc. Quan són més petits els pares podem ajudar als nostres fills amb discapacitat a pujar al tobogan i els gronxadors amb cistella els van bé però quan es fan grans a aquests gronxadors ja no hi caben i pesen massa per pujar-los al tobogan”, denuncia.
“A Terrassa l’any 2010 es va aprovar un reglament regulador de les mesures de seguretat en zones de jocs infantils que deia que els parcs infantils disposarien d’elements de joc accessibles per a menors amb discapacitat, d’acord amb el que preveu la llei 51/2003 de 2 de desembre (BOE 3/12/2003) sobre igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat i la Convenció de les Nacions Unides pels Drets de les Persones. L’article 11 del reglament mencionava que els parcs infantils existents tindrien un termini de 4 anys per adaptar-se a la normativa però això no ha estat així”, lamenta Godall.
“És cert que això és costós però una societat inclusiva es construeix amb la convivència des de la infància i calen més àrees amb jocs adaptats com ara activitats sensorials, gronxadors amb respatller o accessibles amb cadira de rodes, tobogans amples i accesibles per a nens amb mobilitat reduïda, col·locats, per exemple, en espais amb desnivell de forma que s’hi pugui accedir sense escales, etc.”, reclamen des de la Coordinadora Capaç. “No demanem que el 100% de les àrees infantils tinguin jocs adaptats perquè sabem que això és quelcom complicat però l’ideal seria que a cada barri n’hi hagués almenys una”, diuen.
Des de l’entitat demanen, doncs, la implicació de l’administració, però també la de la ciutadania. I és que els pocs jocs adaptats que hi ha acostumen a deteriorar-se perquè estan a l’aire lliure però també a causa del vandalisme. “Els gronxadors són per a una persona i de vegades n’hi pugen tres o quatre”, comenta Godall.
A més, “aquests jocs criden l’atenció dels nens i les nenes perquè són diferents, hi volen jugar i de vegades es creen cues. Per a molts infants amb discapacitat esperar drets el seu torn és feixuc. Per això seria interessant que els jocs adaptats fossin d’ús preferent per a menors amb capacitats diverses i això quedés senyalitzat d’alguna forma”, proposa el vocal de la coordinadora. “Volem que els parcs siguin inclusius i no ens oposem a què tots els nens i nenes puguin jugar amb jocs adaptats però creiem que estaria bé que els infants amb discapacitat tinguessin preferència perquè ells no tenen més opcions de jocs mentre que els altres nens i nenes sí”, explica Godall.
En aquest sentit, des de l’entitat animen a totes les famílies amb fills amb discapacitat a unir-se per millorar en aquest aspecte i en molts d’altres. “Cal ser conscients que cal millorar moltes coses i que només ho aconseguirem si ens unim i fem pressió”, diuen.
