Ara fa 13 anys les ampes de les escoles d’educació especial de Terrassa (Crespinell, Fàtima, L’Heura i El Pi) van unir esforços i van organitzar per primer cop la Distrobada, un acte festiu que volia propiciar un marc de relacions per a vehicular els problemes comuns. L’objectiu era muntar una trobada lúdica per a les famílies d’infants amb discapacitat intel·lectual i que aquesta fos el punt de partida per a un major coneixement de les seves inquietuds i reivindicacions. D’aquella festa que es va celebrar a La Muntanyeta del Parc de Vallparadís el 4 de juny de 2006 va acabar sortint la Coordinadora Capaç, una entitat social sense ànim de lucre que treballa per la defensa dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual.
Actualment, l’entitat està formada per les ampes de les escoles d’educació especial de Terrassa i familiars de persones amb discapacitat intel·lectual que ja no estan escolaritzades i són usuàries de centres ocupacionals, centres de dia o residències. La coordinadora representa a centenars de famílies terrassenques.
La seva activitat principal i més visible és la Distrobada, que segueixen organitzant un cop l’any. Habitualment es duu a terme a finals de maig o principis de juny. Es tracta d’una jornada lúdica però també reivindicativa oberta a tothom en què tota mena de famílies i persones poden gaudir d’una llarga llista d’activitats (tallers, música, animació, sorteigs…). “Treballem durant tot l’any i la Distrobada és una jornada de distensió, un dia per passar-s’ho bé però també és una forma de visibilitzar la nostra lluita”, explica Carles Godall, vocal de la coordinadora.
Més enllà d’aquest acte, els membres de l’entitat vetllen tot l’any perquè no es vulnerin els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i per aconseguir que tinguin una millor qualitat de vida.
“Nosaltres partim de la idea que les persones amb discapacitat intel·lectual tenen el mateix dret que qualsevol altra persona a poder tenir una vida plena. Per la qual cosa, treballem pel seu dret al lleure, per l’accessibilitat, perquè puguin tenir una vida adulta independent…”, manifesta Godall.
“A més, també lluitem perquè les famílies puguin tenir una vida més o menys normalitzada. Avui dia, la mancança d’alguns recursos fa que les famílies, sobretot els pares, hagin d’assumir certes tasques que fan que no puguin gaudir del mateix temps que altres famílies. Molts familiars acaben convertint-se en cuidadors, infermers… Sovint un dels dos progenitors acaba renunciant a la feina per a poder-se dedicar al seu fill”, relata Godall, que assegura que tenir una persona amb discapacitat intel·lectual dins la família comporta “un impacte econòmic important” així com dificultats a nivell relacional. “Deixes de socialitzar amb algunes persones perquè no pots fer les mateixes activitats que ells. Oblides una mica el teu oci i lleure perquè el temps lliure que tens el dediques al teu fill”, diu.
Així, des de la coordinadora orienten i donen suport i acompanyament a les famílies en la resolució dels problemes que es presenten en el dia a dia i gestionen avantatges pel seu col·lectiu, com per exemple en la gestió de la incapacitació judicial.
L’entitat participa activament en els àmbits municipals i de govern que els afecten, especialment a la Taula de Capacitats Diverses i Accessibilitat de Terrassa, posant de manifest i exigint a les administracions que atenguin les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual.
“El plenari de la Taula potser es reuneix dos cops l’any però aquesta Taula s’estructura en comissions de treball específiques. Nosaltres formem part de la majoria. Som al grup de treball de lleure, al de salut, al d’accessibilitat, al de parcs i jocs infantils, al de casals d’estiu…”, explica Godall.
Des de la Coordinadora Capaç lluiten perquè es creïn més places de centres ocupacionals, centres de dia i residència, per adequar-se a les necessitats reals de la ciutat. En el mateix sentit, tenen cura que hi hagi una oferta de lleure adequada, col·laborant amb les entitats que organitzen esplais i casals i treballen per millorar l’accessibilitat en tots els àmbits, per eliminar les barreres físiques, però també les cognitives.
“Quan es parla d’accessibilitat és fàcil pensar en el que és més evident: esglaons, rampes… però també hi ha altres aspectes més difícils de veure, com la senyalització”, diu Godall. En aquest últim punt és important destacar la col·laboració de la Coordinadora Capaç amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) per a la millora de la senyalització de les seves estacions.
Des de l’associació també demanen més parcs infantils inclusius amb jocs adaptats a les persones amb discapacitat. “Quan els nens són petits els gronxadors amb cistella van molt bé però quan es fan grans ja no serveixen i hi ha molts infants amb discapacitat que no poden pujar en un gronxador normal, sense respatller. Als tobogans, quan els nens són petits, els pots ajudar tu a pujar però quan es fan grans ja costa més”, lamenta Godall, que reclama “jocs nous”.
Una altra de les batalles de l’entitat són els casals d’estiu per a infants amb discapacitat, ja que les escoles d’educació especial tenen el mateix calendari escolar que una escola ordinària i aquests nens i nenes necessiten més suport que la resta, per la qual cosa sovint no poden assistir a casals i campaments ordinaris.
“Les persones amb discapacitat tenen uns drets que hem de vigilar que es respectin i unes necessitats que hem d’aconseguir que es cobreixin. Quan estem units tenim molta més força. Per això ens fa falta la participació activa de les famílies”, comenten des de la coordinadora, que anima a tothom a fer-los arribar les seves inquietuds i propostes i a treballar amb ells pels drets i el benestar del col·lectiu.
L’associació es finança a través de les quotes d’entitat que paguen les ampes de les escoles i les quotes de soci (20€/any) de les famílies associades que no formen part de cap ampa.
La junta es reuneix un cop al mes. Tot i que no tenen local propi, la seva seu social és al Casal Cívic de Ca n’Aurell (plaça del Tint, 4).
