La Toñi Luque és veïna del barri de La Maurina. Té 35 anys (el diumenge en farà 36) i és usuària de l’associació La Oka des de fa tres anys. La jove només acudeix a la seu de l’associació els matins.
Quant temps fa que és usuària de l’associació La Oka?
Una mica més de tres anys. La meva germana tenia un negoci i un dia una clienta li va parlar de La Oka. Si no fos per aquesta associació, estaria a casa. Abans vaig intentar entrar a altres centres però no va poder ser. A la Oka, al principi em va costar una mica però després ja no. Ara hi estic a gust. És com si fos casa meva.
Què hi fa, a La Oka?
Treballs manuals. Faig quadres, pinto mocadors, llistons de fusta per a estanteries… També llimem figures que ens porta la gent, les tornem a pintar o les hi canviem el color. A mi em costa molt agafar coses petites. La Maria Carme (la presidenta de l’associació) sap el que puc fer i el que no i m’ajuda.
També participa en altres activitats organitzades per l’associació?
A la Disco-Oka no perquè no tinc gaire equilibri i em costa ballar i al taller de cuina tampoc, perquè només vaig a La Oka els matins i el taller és a la tarda, quan jo estic a casa o al gimnàs fent rehabilitació. A les sortides de cap de setmana, sí. Recordo quan vam anar al Parc Audiovisual i a Catalunya en miniatura. Va estar molt bé. Tot i això, el que m’agrada més és fer quadres i pintar objectes per vendre després.
Està contenta amb tot el que li ofereixen des de La Oka?
Sí, ara sí. Al principi no va ser fàcil però ara hi estic molt bé. M’agradaria poder continuar anant-hi força temps.
Li agradaria, però, poder trobar una feina remunerada?
No, no és la meva prioritat. Jo no tinc equilibri, em costa moure els braços i caminar. Camino per casa i per la seu de l’associació però pel carrer no puc anar sola. I haig de treballar asseguda. A La Oka hi estic bé. Podent anar allà ja em conformo. No necessito més. Estava farta d’anar d’un lloc a un altre i per fi vaig trobar un centre que s’adequa a les meves necessitats.
