La Oka és una associació de suport i promoció per a la integració laboral de persones amb capacitats diverses. Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre dedicada a la integració de persones amb discapacitat psíquica amb graus inferiors al 65% que no estan en edat escolar, contribuint a millorar la seva confiança, seguretat personal i integració social i laboral.
L’associació va néixer el gener de 2013 arran de l’experiència que Maria Carme Rosique, presidenta de La Oka, va viure en primera persona. “El meu marit i el meu fill van patir una malaltia degenerativa anomenada Corea de Huntington. Després de la mort del meu fill i el meu parit tenia pànic de quedar-me a casa. Per això, i veient la mancança de serveis per a persones amb discapacitat, vaig decidir fundar l’Associació a favor dels discapacitats La Oka”, explica Rosique, que va crear l’entitat amb Victoria Guerra i Jose Manuel Valero.
La Oka es va constituir el gener de 2013 i el desembre d’aquell any va passar a tenir seu pròpia al carrer Prat de la Riba, 112, en un local llogat que han anat condicionant. Aquell mateix desembre hi van obrir una botiga solidària amb roba, calçat, joguines i llibres de segona mà. Actualment, la tenda segueix en marxa i a més de vendre-hi roba i alguns objectes que els porta gent que ja no els vol, hi ofereixen articles fets per persones amb discapacitat, sota la marca La Oka. “Fem bosses de pa, davantals, safates decorades amb la tècnica del “decoupage”, llibretes, capses i mocadors pintats a mà…”, comenta Rosique.
“La Oka és una associació formada per voluntaris i voluntàries compromesos amb la normalització i integració d’aquest col·lectiu. El nostre compromís es basa a ajudar a joves amb discapacitat psíquica en el seu desenvolupament tant a escala social, com laboral i familiar. El nostre objectiu és que tinguin la màxima autonomia possible”, assegura la presidenta.
Avui dia hi ha una desena de noies d’entre 20 i 37 anys que treballen a la botiga. “En tenir menys d’un 65% de discapacitat no poden accedir a un centre ocupacional i introduir-se al món laboral no és fàcil. Una de les noies que ve a l’entitat feia deu anys que estava a casa sense fer res. Ara hem d’anar trencant barreres i pors”, explica Rosique, que detalla que les persones que arriben a la seva entitat ho fan a través de l’escola L’Heura, de Serveis Socials i mitjançant el boca-orella.
Les usuàries de La Oka s’estan a l’entitat de dilluns a divendres, en horari comercial, de les 9 a les 13h i de les 17h a les 20h, i s’encarreguen de seleccionar la roba de segona mà que reben, rentar-la i condicionar-la per la posterior venda. En aquest sentit, l’associació disposa d’un taller de costura on se’ls ensenya a cosir a mà i a màquina.
Les noies també s’ocupen d’atendre als clients i netejar l’establiment. Aquelles que tenen un vessant artístic més desenvolupada participen també al taller de treballs manuals, on aprenen diverses tècniques com el “decoupage”, l'”scap”, el “mixed media”… i elaboren diversos articles que després es posen a la venda sota la marca La Oka.
Per Tot Sants fan rams que venen tant a la botiga com al Cementiri de Terrassa. Per Sant Jordi, munten una parada de llibres de segona mà i roses i per la Fira Modernista organitzen tallers per als més petits i una tómbola solidària. A més, també participen en la Fira d’Economia Social i a la de la Salut.
La finalitat de l’entitat és explorar i potenciar totes les capacitats de les persones amb discapacitat psíquica. En aquest sentit, cada dimecres fan un taller de cuina senzilla, original i divertida. “Treballem la motricitat a través de la manipulació d’ingredients i utensilis de cuina. Fem les receptes totes juntes i després les copiem a mà per acabar confeccionant un àlbum cada trimestre”, explica Rosique. “Així no perden l’habilitat d’escriure”, diu. A més, les noies també s’ocupen de netejar tot allò que han utilitzat un cop acaba el taller.
Des de la Oka també es preocupen de l’oci d’aquestes persones. Per això, a més de tenir la botiga i els tallers, un cop al mes organitzen la Disko-Oka, on les noies que atenen des de l’entitat s’ho passen d’allò més bé amb altres persones amb discapacitat provinents d’altres centres i entorns, ampliant el seu cercle d’amics. A més, cada mes o mes i mig organitzen una sortida lúdico-cultural per “estar en contacte amb la natura o visitar llocs interessants”.
En aquesta mateixa línia, l’any passat van iniciar un altre projecte, el de les colònies d’estiu, que gràcies a la bona acollida repetiran el pròxim mes d’agost. “L’any passat van durar sis dies i aquest any les farem d’una setmana. Aquest any vindran set noies i un noi. Anirem d’excursió i farem diverses activitats però tots ajudaran també a fer els llits, el menjar, etc. Així n’aprenen”, diu Rosique. “Amb les colònies potenciem la convivència i el treball en equip”, afegeix.
La Oka és una entitat sense ànim de lucre que es finança a través de les vendes de la seva botiga solidària, les quotes que paguen les famílies de les noies usuàries i les aportacions esporàdiques de simpatitzants.
“Ens agradaria poder pagar alguna cosa a les noies però de moment no és possible. Hem de pagar el lloguer del local, la llum, l’aigua, els materials que fem servir en els tallers… Aquí ningú cobra. Tots som voluntaris”, destaca Rosique.
De fet, els fundadors de l’entitat van decidir obrir la botiga “per poder subsistir”. “Les quotes de soci són molt baixes. Vam creure necessari posar en marxa algun projecte per mantenir l’associació i vam obrir la tenda”, comenta Jose Manuel Valero, vicepresident de La Oka.
“Vam posar-la per poder tenir uns ingressos però no només per això. Vam pensar que era un bon projecte perquè joves amb discapacitat aprenguin a fer tot un seguit de tasques que d’alguna manera o altra també formen part de les feines de la llar: rentar, cosir, planxar i doblegar la roba, netejar el local, etc.”, aclareix Valero. “Hi ha molts joves amb discapacitat que a casa no aprenen a fer tot això. Hi ha moltes famílies que els sobreprotegeixen i això no ajuda. Per desgràcia, no tenim als pares tota la vida. Avui hi són però demà potser no. Cal dotar a les persones amb discapacitat de la màxima autonomia possible”, diu el vicepresident de La Oka. “Aquestes persones poden donar molt de si i de vegades els pares no ho veuen”, afirma Rosique.
“Aquí les noies no cobren però almenys tenen un lloc on anar. Quedar-se a casa és el pitjor que poden fer. Cal que es relacionin i s’integrin”, assegura la presidenta de La Oka. “Si no, van tenint cada cop més mancances”, afegeix.
A La Oka desenvolupen totes les seves capacitats i aprenen molt. En alguns casos, el pas per l’associació serveix de trampolí. De fet, una de les noies que va passar per l’entitat en els seus inicis s’ha pogut incorporar al mercat laboral i ara treballa com a dependenta en una botiga d’una gran cadena de moda.
“Al principi moltes persones no donaven ni cinc cèntims per l’entitat i ara ja fa sis anys que estem treballant”, destaca Rosique.
Si teniu roba, calçat, joguines i llibres en bon estat que ja no vulgueu, els podeu portar a la seu de La Oka, al carrer Prat de la Riba, 112. Allà els posaran a la venda a través de la seva botiga solidària.
