Prodis disposa de diverses llars-residència i pisos amb suport que són un pilar fonamental per aquelles persones amb discapacitat intel·lectual, malalties mentals o paràlisi cerebral que volen o necessiten emancipar-se.
A Prodis tenen molt clar que un dels drets dels seus usuaris és poder disposar d’una llar digna i adaptada a les seves necessitats de suport per a desenvolupar una vida des de la perspectiva d’una autonomia plena. Per això disposen d’un Servei d’Habitatge amb una llarga trajectòria. De fet, l’any 1974, quan Prodis encara no s’havia constituït com a tal sinó que encara existia l’Associació Terrassenca Prodisminuits (ATPD), ja es va posar en marxa la llar-residència Montserrat.
Al llarg dels anys, l’entitat ha anat obrint altres llars-residència, defugint dels models de residències hospitalàries i creant “llars de debò”, i ha posat en marxa el Programa de Suport a l’Autonomia a la Pròpia Llar (per saber-ne més, llegiu l’article de sota). L’any passat, el Servei d’Habitatge va atendre 98 persones, 68 d’elles en llars-residència i 30 en pisos amb suport.
Des del servei, amb una atenció integral, i en l’àmbit de la llar, la fundació busca donar suport clau en el procés de millora de la qualitat de vida de les persones que atén. Prodis aposta pel dret de totes les persones a disposar d’una llar, a emancipar-se i a tenir una vida independent digna. Així, aquest és un servei social substitutori o complementari de la llar per a persones amb discapacitat intel·lectual, paràlisi cerebral o malaltia mental.
Des de l’àrea de salut, vetllen per un millor benestar físic i emocional de totes les persones ateses, i en fan prevenció, generant hàbits saludables en l’alimentació, la higiene i les habilitats d’autocura.
Des del servei de llars-residència, treballen perquè les llars generin un entorn íntim i de confiança, i siguin accessibles i adaptades a les necessitats de suport de cada una de les persones que hi viuen. “Destinem molts esforços a treballar l’autodeterminació i la consciència dels drets de les persones que viuen amb nosaltres. Acompanyem amb suport actiu el desenvolupament de les habilitats i capacitats de totes les persones perquè s’expressin, decideixin i creixin, fent aflorar al màxim les pròpies potencialitats”, expliquen des de l’entitat, que també vetlla per la bona integració i normalització a la comunitat, facilitant les relacions interpersonals i les activitats que ofereix l’entorn.
“No només volem que les nostres llars siguin confortables, lluminoses i ben comunicades, sinó que volem que els usuaris hi visquin com a casa seva, que les personalitzin al seu gust, que proposin les activitats que volen fer i també que puguin gaudir de moments de calma o d’intimitat. Volem facilitar la participació en la comunitat, treballant amb intensitat el respecte i el coneixement mutu, com uns veïns més. Volem unes llars-residència integrades a la comunitat”, explicava la presidenta de Prodis, Maise Balcells, a la presentació de la memòria de l’any 2017.
“Els nostres habitatges, integrats a la comunitat com petites famílies, són un pilar fonamental per aquelles persones o famílies que volen o necessiten emancipar-se. Es teixeixen nous vincles que s’enllacen amb relacions ja existents, fent-les més riques i obrint nous horitzons de futur”, comenten des de l’entitat.
Un projecte innovador
Per seguir evolucionant en aconseguir unes llars que cada cop s’assemblin més a un habitatge comú, Prodis va engegar el 2015 el projecte Torre-sana, que contempla la posada en marxa a finals de l’any que ve de nou noves llars-residència amb 44 places i tres pisos amb suport amb set places, totes elles amb accessibilitat universal i adaptades. A més, s’aposta per les llars amb unitats de convivència petites, doblant els dormitoris individuals dels que disposen actualment.
Aquests nous habitatges permetran tancar quatre de les set llars-residència que l’entitat té actualment i que no s’adeqüen a la normativa imposada per la Generalitat, i obrir vuit noves places de llars-residència.
De fet, una de les reivindicacions de l’entitat és l’augment de les places de llars-residència. Des de Prodis lamenten que des del 2008 la Generalitat només els en subvencionava, primer, i concerta, ara, 68 quan Terrassa és una ciutat amb més de 215 mil habitants i es calcula que un 1% de la població té algun tipus de discapacitat intel·lectual. Els professionals de la fundació asseguren que en tenir només aquestes places, només poden atendre casos d’emergència, quan les persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o paràlisi cerebral ja no poden viure a casa seva perquè la situació amb la família o les persones cuidadores és insostenible o no disposen de ningú que els ofereixi el suport que necessiten per dur a terme certes tasques quotidianes. L’ideal, consideren, és que qualsevol persona a qui aquest servei podria ser de gran ajuda pogués accedir-hi sense esperar arribar a una situació límit.A més, reivindiquen que quan una persona entra en una llar-residència ha de tenir dret a que aquesta es converteixi en la seva llar per a tota la vida.
D’altra banda, des de Prodis també denuncien que els diners que reben per la concertació d’aquestes places porten deu anys congelats i no contemplen cap aportació per a les inversions necessàries per adequar les llars tant a la normativa com als estàndards de qualitat de vida actual.
En aquest sentit, Marc Labòria, director del Servei d’Habitatge de Prodis, explica que el projecte Torre-sana s’ha finançat bàsicament amb fons propis de la fundació i alguna petita ajuda de l’ONCE i l’Obra Social “la Caixa”. Labòria comenta que els seria de gran ajuda poder obtenir una de les subvencions que es concedeixen a programes socials amb càrrec a l’assignació de l’IRPF. “Si no ens arriba aquesta ajuda entrarem en una situació molt i molt delicada com a entitat”, diu.
Habitatges amb domòtica
Els espais que Prodis ocuparà al barri de Torre-sana, a l’est de la ciutat, són de la Societat Municipal d’Habitatge de Terrassa. La fundació ha arribat a un acord amb l’Ajuntament per a un arrendament a 30 anys.
Labòria explica que s’han hagut de reformar completament. En aquest procés s’ha aprofitat per fer tots els habitatges completament accessibles i dotar-los de grues de sostre i d’aparells de domòtica que facilitaran la feina dels professionals. No caldrà, per exemple, que els monitors de les llars-residència entrin tan sovint al pis per comprovar si els usuaris s’han aixecat a mitja nit i necessiten que els ajudin, ja que gràcies al suport tecnològic ho podran veure des d’un espai adjacent a l’habitatge, cosa que permetrà conservar en major mesura la intimitat dels usuaris.
Una altra de les millores de les llars-residència de Torre-sana és que sota cada habitatge s’ha habilitat un taller on es podran dur a terme diverses activitats diürnes tant per als habitants dels propis pisos com per a usuaris d’altres serveis de l’entitat.
A més, cal destacar que tots els habitatges i tallers estan en un entorn natural i formen part d’edificis amb pisos on viuen altres persones sense cap relació amb Prodis. “D’aquesta manera, seguirem promovent el vessant comunitari i normalitzarem la pertinença dels nostres usuaris a una escala ordinària de veïns”, conclou Labòria.
