Com va entrar en contacte amb Oncolliga?
Acabada la meva vida laboral, que no em permetia disposar de gaire temps lliure, volia fer alguna cosa que revertís en la societat i que estigués relacionada amb el final de la vida de les persones. Una voluntària d’Oncolliga em va parlar d’aquest programa.
El que li va explicar es corresponia amb el que vostè buscava?
Sí. Ara estic fent l’acompanyament a domicili a una persona gran que està malalta. Vaig un cop a la setmana a casa seva, m’hi estic una estona i li faig companyia. Enraonem i de vegades sortim a passejar. L’home està bastant fotut. Jo penso que no li queda gaire temps de vida. És una persona que sempre ha estat molt activa i ara necessita ajuda per tot. Porta una vida molt monòtona i el que intento jo és trencar aquesta monotonia. Per diferents circumstàncies familiars, ho té molt difícil per sortir al carrer. Quan hi vaig jo intento treure’l a passejar.
És el primer usuari a qui acompanya?
Sí. No sé fins quan m’estaré amb ell però ja m’estic preparant per quan ens deixi. Amb el voluntariat domiciliari convius molt amb la persona a la que acompanyes i el seu entorn. Jo encara no he viscut cap trencament; espero entomar-lo de la millor manera possible quan arribi.
D’aquests temes en van parlar a les sessions formatives per les que passen tots els voluntaris assistencials d’Oncolliga?
Sí, entre d’altres qüestions. Penso que es poden cometre errors sense mala fe. Per això és important tenir un mínim de coneixements abans d’iniciar-se en un voluntariat d’aquest tipus. La formació i el seguiment t’ajuden a veure si t’estàs passant de rosca o si t’estàs prenent certes coses massa a la valenta.
