Els menors tutelats per la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) poden estar-se al CRAE fins als 18 anys. Per poder seguir acompanyant a aquells que ho volen, la Fundació Busquets va posar en marxa ara fa quasi sis anys dos pisos assistits.
“Traslladar-se a un d’aquests pisos és una opció voluntària. A partir dels 17 anys, juntament amb l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET), s’explica als joves què significa anar a un d’aquests pisos, com poden accedir a la prestació d’habitatge en pisos assistits, les prestacions econòmiques que tindran fins als 21, els compromisos que han d’assumir, etc. Tres mesos abans de fer els 18 anys, el jove sol·licita les prestacions per poder incorporar-se al pis amb garanties. Si el menor té clar que voldrà tornar amb la seva família, es treballa per aquesta reincorporació, fent que prengui consciència del que es trobarà”, explica Carme Serrano, directora del CRAE i dels pisos assistits de la Fundació Busquets.
Quant als pisos, hi ha quatre places en cada un. Tenen preferència d’accés els usuaris del CRAE de la Fundació Busquets que arriben als 18 anys però també hi poden accedir altres joves tutelats.
Tots ells s’hi poden estar fins als 21 anys. Les habitacions són individuals, mentre que la cuina, el bany i l’espai de menjador, sala d’estar i cuina són comuns. També hi ha un safareig compartit entre els residents dels dos pisos.
Copagament
“Nosaltres tenim un concert amb l’ASJTET i rebem uns diners per a poder mantenir els pisos i les figures educatives però, amb l’objectiu que els joves preguin consciència que anar a viure a un pis no és gratuït, ells fan un copagament que depèn dels diners que guanyen. Si només reben la prestació, fan un copagament de 57 euros mensuals. Si treballen, el copagament és major però no supera mai els 150 euros al mes”, comenta Serrano.
Els joves que resideixen a aquests pisos reben el suport de dos educadors socials (n’hi ha un per cada pis). De fet, abans que entrin a l’habitatge, l’educador i el jove acorden una sèrie de compromisos econòmics, de convivència, formatius, de cura personal… i fan un pressupost mensual perquè l’usuari sàpiga gestionar els seus diners. “La presència de l’educador no és de 24 hores al dia. Els joves han de tenir autonomia, saber-se cuidar, mantenir una rutina, cuinar, tenir cura de la higiene, etc. Són ells qui compren el menjar, els productes de neteja, la seva roba, paguen el seu transport, etc.”, destaca la directora.
“La relació amb els companys de pis és molt bona i l’ajuda que ens presenten els educadors també. M’han ensenyat moltes coses. L’últim cop que em vaig anar a renovar el DNI ho vaig fer sol, vaig al metge sol, busco cursos formatius jo sol…”, explica Mohamed Baida, de 20 anys.
“Als 15 anys vaig estar vuit mesos al CRAE de la Fundació Busquets però després vaig anar a viure amb una tieta. Al fer els 18 anys, em vaig traslladar a un pis assistit”, comenta el jove. “Jo vivia amb la meva tieta però no hi estava a gust. Vivia amb ella perquè al CRAE no hi havia prou places. El programa dels pisos assistits és una molt bona oportunitat per tenir un lloc on viure mentre vaig guanyant autonomia de mica en mica. Jo estudio, vaig fent cursos. El meu objectiu és formar-me, aconseguir el permís de treball, trobar feina i als 21 anys poder sortir d’aquí i ser independent”, assegura Baida, a qui li agradaria treballar de cuiner.
