ECOM fa anys que reivindica el dret de les persones amb discapacitat a dur una vida independent i a ser incloses i participar en la comunitat en igualtat de condicions. La federació advoca per l´accés a una varietat de recursos i serveis, entre els quals aposta pel Servei d´Assistència Personal com l´idoni per a garantir la màxima autonomia.
“Les persones amb discapacitat física, igual que qualsevol altre ciutadà, han de poder tenir control de les seves vides, accedir a les mateixes oportunitats i tenir llibertat d´elecció sobre la seva vida. I és que les persones amb discapacitat física tenen el mateix dret a pensar i parlar per elles mateixes, sense interferència d´altres”, reclamen des d´ECOM.
És per això que la organització actua per promoure la creació de serveis i prestacions econòmiques que afavoreixin la vida autònoma de les persones amb discapacitat física, i que garanteixin la seva independència i participació en igualtat de condicions en qualsevol àmbit de la vida.
Així, l´àrea d´Autonomia Personal i Vida Independent de l´entitat treballa amb tres objectiu: fer possible que les persones amb discapacitat física puguin desenvolupar-se de forma autònoma en totes les esferes de la seva vida quotidiana, i que tinguin llibertat d´elecció sobre la seva vida; impulsar iniciatives que facilitin que la persona amb discapacitat física pugui viure, en la mesura del possible, una vida autònoma i activa; i evitar, sempre que sigui possible (i la persona ho vulgui), ingressos residencials de les persones amb discapacitat física, o que la família assumeixi la cura de les persones dependents.
Des de l´entitat lamenten que molt sovint les persones en situació de dependència, a causa de la seva discapacitat, han patit una sobreprotecció que ha influït en què aquestes persones no s´hagin fet mai certs plantejaments sobre el fet de poder decidir què volen, què els agrada, com volen viure… “Si sempre t´han dit que tu no pots decidir, entres en un cercle viciós i acabes pensant que no pots. Si els altres no confien en tu, costa que tu mateix ho facis”, explica Maria José Moya, responsable de l´àrea d´Autonomia Personal i Vida Independent d´ECOM.
Compartir experiències
En aquest sentit, ECOM ofereix a les persones que es trobin en aquesta situació assessorament i acompanyament per afavorir que puguin començar a fer-se aquests plantejaments i a desenvolupar la seva capacitat d´autogovern. L´entitat està al seu servei per resoldre consultes i dubtes, de la mateixa manera que organitza Grups d´Iniciació a la Vida Independent, en què aquestes persones poden entrar en contacte amb persones amb discapacitat que ja tenen una vida independent, i amb altres que es troben en la seva mateixa situació, per intercanviar formes de fer i reflexionar conjuntament sobre la seva pròpia experiència de la discapacitat i fomentar canvis d´actituds davant la dependència i els rols adquirits de la persona davant el seu entorn i davant la societat.
La federació també organitza Grups de suport i Grups entre iguals per a persones amb discapacitat que, malgrat tenir consciència de la seva capacitat d´autonomia, de vegades es troben mancades de recursos per saber trobar el camí per desenvolupar un projecte propi de vida.
D´altra banda, ECOM també ofereix el Servei d´Assistència Personal, un servei de suport a la persona amb discapacitat física amb necessitat de tercera persona, per realitzar totes aquelles activitats que faria en absència de limitacions funcionals.
L´experiència de l´entitat en aquest àmbit va arrencar l´any 2007, quan va participar en el Projecte Pilot d´Assistent Personal que el llavors anomenat ICASS (Institut Català d´Assistència i Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya) va posar en marxa amb la finalitat d´analitzar com havia de ser la figura de l´assistent personal i com s´havia de gestionar i coordinar un servei d´aquest caire, de cara a la seva futura incorporació a la Cartera de Serveis Socials.
En col·laboració
Actualment, ECOM segueix col·laborant amb el departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya gestionant el servei d´assistència personal, que segueix prestant atenció als usuaris que van participar en la prova pilot. Des del 2011 també col·laboren en la gestió del Servei Municipal d´Assistència Personal de l´Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l´Ajuntament de Barcelona.
Al marge de la col·laboració amb les institucions públiques, també presten el servei privat d´assistència personal a aquelles persones que els el sol·liciten.
En qualsevol cas, aquest servei permet que les persones amb discapacitat física gaudeixin del màxim nivell d´autonomia en el desenvolupament del seu projecte de vida i facilita l´exercici de l´autodeterminació. I és que en aquest servei és la pròpia persona amb discapacitat qui decideix quan, com i en quines activitats de la seva vida farà ús d´aquest suport, així com quina persona contracta com a assistent personal. “Tot això comporta un servei molt flexible, adaptat a les necessitats canviants de suport i que prioritza la llibertat de decidir, la independència i la capacitat d´improvisació per part de la persona amb discapacitat”, asseguren des de l´entitat.
L´assistència personal està orientada a cobrir les necessitats personals en qualsevol àmbit de la vida d´una persona. Les accions que pot cobrir són molt diverses i venen determinades pel projecte vital de la persona que la rep.
Normalment estan relacionades amb la higiene personal, l´alimentació, les relacions socials, la família, l´educació, la formació, el treball, la participació ciutadana, el lleure o d´altres.
“L´any 2007 em vaig matricular a la Universitat Autònoma de Barcelona. Uns dies abans de començar les classes, ja tenia pensat com aniria de casa a la facultat. Agafaria un servei porta a porta, un taxi adaptat que oferia l´Ajuntament de Barcelona pel mateix preu d´un bitllet de metro. Jo confiava que això em serviria per anar a l´Autònoma, però em vaig equivocar. Aquest servei no arribava fins allà. No volia dependre de la meva família. Ja estava matriculat, i no sabia com ho faria per anar a estudiar al Campus. Vaig parlar amb la gent de la universitat i em van incloure en un programa pilot de Servei d´Assistència Personal. Gràcies a això vaig poder estudiar a la UAB i tenir una vida molt més autònoma”, explica Cristian Lago, un barceloní de 30 anys que té una discapacitat física reconeguda del 89% i una dependència de grau 3.
Un servei insuficient
“L´any 2010, el projecte pilot va finalitzar però se li va donar continuïtat a través de la Federació ECOM”, comenta el jove. “Nosaltres diem que els assistents personals són els nostres braços i les nostres cames. De fet, aquest servei m´ajuda a poder fer tot allò que necessito i desitjo: estirar-me i aixecar-me del llit, entrar a la dutxa, escriure amb l´ordinador, sortir de festa…”, destaca Lago, que disposa de l´assistent durant 37 hores a la setmana, quelcom que considera insuficient.
“Visc amb la meva germana i amb els meus pares. És difícil viure sol quan aquest servei és tan limitat”, crítica el jove. “El Servei d´Assistència Personal hauria d´estar normalitzat. Avui dia, les persones dependents encara estem lluitant per obtenir aquest servei o per augmentar-lo i poder tenir qualitat de vida”, lamenta Lago.
Maria José Moya també ho veu així. “Falten recursos. Aquest servei hauria de ser una realitat per tothom. De fet, és un dret contemplat en l´article 19 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l´ONU, un acord ratificat per Espanya”, recorda.
“Hem passat d´un model de marginació i exclusió, en què les persones amb discapacitat s´havien d´amagar o ´arreglar´, a un model on tothom té cabuda en la societat sigui com sigui. Tot i això encara queda molt camí per recórrer”, adverteix la membre d´ECOM.
