La Unitat de Crisi d’ALBA va atendre un total de 312 persones l’any 2017. Es tracta d’un centre residencial de curta estada que ofereix un ingrés ràpid i immediat a usuaris en situació de crisi associada al consum de drogues.
Les persones amb drogodependència poden presentar situacions greus que de vegades no tenen una base exclusivament mèdica per justificar un ingrés hospitalari, ni una base exclusivament psicològica o psiquiàtrica que sigui tributària de serveis especialitzats de psiquiatria, ni tampoc exclusivament social perquè puguin ser atesos per serveis com albergs, menjadors, etc.
Sovint aquestes situacions greus són una
suma de diferents factors que, si bé no els fa tributaris d’un ingrés a cap dels serveis esmentats, sí fa evident que el pacient ha arribat a una situació límit, crítica i que cal un ingrés immediat que suposi una contenció temporal de la situació.
Per atendre aquestes persones, l’Associació ALBA va posar en marxa fa més deu anys una Unitat de Crisi (UC), un servei d’ingrés ràpid i de curta estada per a persones que es troben en situació límit a causa del consum de drogues. Es va inaugurar el 2005 però encara és un servei únic a tot Catalunya.
Els objectius generals de la UC són aturar el consum de drogues, contenir i analitzar la crisi i elaborar un pla de sortida perquè el pacient pugui continuar el seu tractament de tornada al seu CAS (Centre d’Atenció i Seguiment a les drogodependències).
El temps de contenció ha de facilitar, juntament amb la realització d’un bon diagnòstic mèdic i psicosocial, el disseny d’un pla d’atenció, sovint multidisciplinari, adreçat principalment a resoldre la situació crítica, i, de manera secundària, a atendre la drogodependència i els problemes diversos associats.
De fet, la UC ha de dispensar una atenció mèdica i psicològica i facilitar durant uns dies la contenció suficient als drogodependents perquè es puguin estabilitzar i prendre decisions sobre el seu futur. Aquesta atenció i contenció en moments de crisi pot resultar clau per reconduir-los cap a una situació més estable a partir d’un pla elaborat durant l’estada en el centre. Aquest pla s’ha de fer en coordinació amb el centre de derivació i amb els serveis sanitaris (hospital general i psiquiàtric) i socials.
“La Unitat de Crisi, que ofereix deu llits, és un recurs que té com a objectiu donar suport a persones que tenen problemes de drogodependència i necessiten fer una aturada del consum però no la poden fer pel seu compte”, explica el doctor Piero Castro. “Aquestes persones venen a aquí i s’hi estan una setmana. Durant aquests dies ens encarreguem de fer la contenció d’aquest pacient, ja sigui amb eines farmacològiques, psicoterapèutiques…”, comenta el psiquiatre.
Criteris d’admissió
“Quan parlem de situació límit o de crisi ens referim a persones que es troben en una situació en la que hi ha factors de tipus mèdic, social i/o psicològic”, especifica el metge, que detalla que la gran majoria dels pacients que atenen venen derivats d’un CAS, “que seria l’equivalent al CAP però per a persones amb problemes de tòxics”. “El CAS rep un pacient i si ho considera oportú ens envia una sol·licitud de derivació. Nosaltres l’estudiem i els responem dient si aquesta persona és tributària d’un recurs com el nostre”, diu Castro. Els criteris d’admissió són els següents: el pacient ha de presentar una situació límit a causa del consum de drogues; ha de requerir un ingrés immediat, ja que la seva crisi no pot ser tractada en altres recursos que tenen llista d’espera; ha de venir derivat d’un CAS o d’altres centres de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències, també de centres penitenciaris i des de Serveis d’Urgències Hospitalàries; ha d’acceptar el reglament intern; i ha de ser major de 18 anys.
“Tampoc pot tenir una patologia mèdica descompensada. Si és una persona amb una patologia dual, que té problemes de consum i esquizofrènia o trastorn bipolar, aquesta patologia psiquiàtrica ha d’estar compensada perquè no tenim els recursos necessaris per fer front a un pacient que estigui psicòtic, per exemple. Si té una diabetis, també ha d’estar compensada”, afegeix Castro.
La Unitat de Crisi d’ALBA acostuma a rebre ingressos de dilluns a dijous. L’hora prevista d’ingrés és entre les nou i mitja i les deu del matí.
El pla d’atenció és multidisciplinar. A la UC hi intervenen educadors socials, que estan en contacte permanent amb el pacient, un psiquiatre, una psicòloga, infermeres i auxiliars de clínica.
El dia a dia dels usuaris és el següent: “Es lleven a partir de les vuit. Esmorzen a les nou i després baixen a fumar. Al llarg del dia, es baixa a fumar unes set o vuit vegades. Després, depenent de com es trobi el pacient, es fa una activitat amb l’educador o no. A continuació, surten a passejar per Terrassa acompanyats d’un monitor. Simultàniament, una infermera i jo ens quedem atenen els usuaris que acaben d’ingressar. Dinen cap a dos quarts d’una. Després poden fer la migdiada. A la tarda fan alguna activitat amb la infermera o l’educadora, una altra passejada, berenen, miren la televisió o fan alguna altra activitat, sopen, se’ls dona la medicació de la nit i van a dormir”, explica Castro. “Intentem que respectin les rutines”, subratlla.
“Els primers dies el tractament es centra en la contenció de la simptomatologia d’abstinència. Si es tracta d’una persona addicta a l’alchol o l’heroïna, el tractament farmacològic és gairebé obligatori. Si són consumidors de substàncies com la cocaïna o el cannabis potser no manifesten simptomatologia i no requereixen medicació o només necessiten medicació de rescat”, destaca el psiquiatre. “Aquesta contenció és un primer pas capdal per a una recuperació a llarg termini”, assegura.
Quan acaben la seva estada a la UC, la gran majoria van cap al CAS, on fan el seu seguiment de forma ambulatòria, o cap a una comunitat terapèutica”, conta Castro. “De fet, el tercer o quart dia d’estada a la UC, la psicòloga es posa en contacte amb el CAS per informar de l’evolució del pacient i demanar-li hora per quan se li doni l’alta.
