Tot i que la gran majoria d’usuaris de l’Associació ALBA són addictes a substàncies com l’alcohol i la cocaïna, també n’hi ha que presenten altres tipus de dependències. A continuació detallem que s’entén per addicció i quines modalitats hi ha.
Segons l’OMS, una addicció és una malaltia física i psicoemocional que crea una dependència o necessitat cap a una substància, activitat o relació. Es caracteritza per un conjunt de signes i símptomes, amb els que s’involucren factors biològics, genètics, psicològics i socials. És una malaltia progressiva i fatal, caracteritzada pels episodis continus de descontrol, distorsions del pensament i negació davant la malaltia.
Per poder parlar de dependència física i psicològica, les persones han de presentar tres o més dels següents criteris durant el transcurs d’un any:
-Fort desig o necessitat de consumir la substància o realitzar la conducta
-Dificultats per controlar el consum o conducta
-Síndrome d’abstinència en interrompre o reduir el consum
-Tolerància (el cos s’ha acostumat a la substància i als efectes que té sobre el funcionament del seu cervell, i per això no els percep)
-Abandonament progressiu d’interessos aliens a la conducta addictiva (augmentar el temps en activitats relacionades amb l’obtenció de la substància o la conducta)
-Persistència en l’ús de la substància o conducta encara que es percebin de manera clara els efectes perjudicials de l’addicció
Més enllà de presentar aquests factors, cal saber diferenciar entre ús, abús i addicció. Parlem d’ús quan el compromís amb la droga o conducta és baix, es consumeix o es realitza la conducta en moments puntuals, no existeix deteriorament laboral, social o familiar i el consumidor només busca un canvi de sensacions. Quan l’ús es fa de manera regular quasi totes les setmanes i existeixen episodis d’intoxicació, la substància o la conducta va dirigint progressivament la vida, es presenta deteriorament acadèmic, laboral, social i familiar i l’estat d’ànim és canviant es tracta d’un abús.
En canvi, una addicció es dona quan la relació amb els amics i els familiars es trenca, apareixen dificultats acadèmiques i laborals, la recerca de la substància o la realització de la conducta es fa de manera compulsiva, és difícil l’abstinència de la substància o el parar la conducta, i hi ha compromís orgànic i conductes de risc (sexe sense protecció, ús de varies substàncies a la vegada, accidents automobilístics, fluctuació emocional, violència…).
Classificació
Dins les addiccions, hem de diferenciar dos tipologies: les addiccions sense substància i les addicions amb substància o drogues.
Les primeres també s’anomenen socioaddiccions i es donen quan els hàbits, les activitats o les actuacions incontrolades es converteixen en situacions de dependència. Les causes i els riscos poden ser similars als de qualsevol altra addicció; la diferència és que aquests trastorns no es vinculen tant a substàncies, sinó a actes socialment acceptats. Les més comunes entre les noves generacions són l’addicció a Internet, al mòbil, als videojocs i també a les compres, al treball o al sexe en les persones més adultes.
Pel que fa a les addicions a substàncies, hem de destacar que les drogues es poden dividir en dos grups: toves i dures. Les toves només generen dependència psicològica; el seu consum no comporta patrons de comportament desadaptatius. Entre elles podem trobar el cànem (derivats de la marihuana o haixix) i la cafeïna. Contràriament, les dures generen dependència física i psicològica. Entre elles trobem l’alcohol, la cocaïna, els opiodies i derivats, barbitúrics, amfetamines…
Un altre criteri per classificar les drogues és segons les restriccions legals establertes. En aquest sentit, es poden emmarcar dins la categoria de drogues legals (alcohol, tabac, psicofàrmacs, estimulants menors i altres substàncies com la metadona sota prescripció mèdica) o il·legals (totes aquelles que no formen part de l’apartat anterior i a les quals s’accedeix a través del mercat negre, com per exemple la metadona obtinguda fora de la via legal, cocaïna, heroïna, derivats del cannabis…).
Tot i les diverses classificacions, els patrons que presenten les persones addictes són semblants. L’ajuda de les persones del seu entorn i dels recursos dels que disposa la societat és molt important per superar l’addicció.
