FIBROMIÀLGIA
És una malaltia complexa i crònica. És caracteritza per dolors generalitzats acompanyats de molta fatiga i els seus efectes se senten per tot el cos: músculs, tendons i lligaments. El dolor és variable i pot canviar al llarg del dia o ser fluctuant en els diferents dies. Els símptomes més freqüents són:
►Dolors generalitzats, tumefaccions i cansament extrem.
►Alteracions de la son, ansietat, irritabilitat i tristesa.
►Pèrdua de la coordinació i de la concentració.
Sovint també provoca incomprensió perquè els símptomes no són visibles. A més, actualment hi ha poca informació sobre la malaltia i per això és important associar-se. El contacte humà i el suport emocional entre les persones afectades i els seus familiars i amics és imprescindible.
DANY CEREBRAL ADQUIRIT
És l’afectació de les estructures encefàliques en persones que, havent nascut sense cap tipus de dany cerebral, pateixen en un moment posterior de la seva vida lesions cerebrals que comporten una afectació del funcionament cognitiu, emocional, conductual i/o físic. Les principals causes són:
Ictus o accident cerebrovascular: Es produeix quan un vas sanguini que porta sang al cervell es trenca o es tapona per un coàgul o una altra partícula. Com a conseqüència la sang no arriba al cervell, de manera que aquest no pot obtenir l’oxigen que necessita, i això provoca una lesió en una de les àrees cerebrals. Les seqüeles més freqüents són: paràlisi d’un costat del cos, problemes de la parla o del llenguatge, pèrdua de memòria i problemes de visió.
Traumatisme cranioencefàlic (TCE): Consisteix en una lesió cerebral provocada per forces mecàniques externes, on pot aparèixer una disminució del nivell de consciència, travessar un període d’amnèsia post-traumàtica, aparèixer una fractura cranial (TCE obert), ferides en el cuir cabellut i diferents alteracions cognitives. La lesió axonal difusa és la característica més habitual i provoca una pèrdua de consciència en el moment del impacte, freqüentment seguit d’un període de coma (segons la gravetat). Aquesta lesió extensa i generalitzada que es produeix provoca que les connexions entre diferents zones del cervell es vegin afectades.
Tumors cerebrals: Es poden originar a partir de les cèl·lules cerebrals, les membranes del voltant del cervell (meninges), els nervis o les glàndules. Aquests tumors poden destruir directament les cèl·lules cerebrals o també les poden malmetre a causa de la inflamació, exercint pressió sobre altres parts del cervell i incrementant la pressió intracranial. Els símptomes depenen de la mida, la localització, la expansió del tumor, de si hi ha inflamació o no, etc., destacant canvis en les funcions mentals de la persona afectada, mal de cap, convulsions, visió doble, confusió i debilitat en una part del cos.
MALALTIA DE PARKINSON
Es caracteritza per presentar principalment símptomes de tipus motor com ara tremolors, alentiment, rigidesa muscular, dificultats per fer activitats manuals fines (com cordar-se els botons o escriure) i alteracions de la postura i de l’equilibri que entorpeixen el caminar, causant una marxa lenta o amb passes curtes i ràpides. També pot provocar símptomes no motors com la depressió, apatia, restrenyiment, incontinència, alteracions cognitives, etc. Per a la persona malalta, expressar-se i parlar amb claredat pot representar una gran demanda d’atenció i esforç. Una veu molt baixa i monòtona, dicció confusa i poc intel·ligible i inexpressivitat facial deguda a la rigidesa muscular, poden fer molt difícil la comunicació amb aquestes persones. A més, les situacions d’estrès o nerviosisme empitjoren clarament els símptomes i poden causar bloqueig.
ESCLEROSI MÚLTIPLE
És una malaltia crònica i degenerativa del sistema nerviós central que afecta l’encèfal i la medul·la espinal. Concretament, es tracta d’un procés inflamatori autoimmune que afecta directament sobre la substància blanca (mielina). Les fibres nervioses estan envoltades i protegides per la mielina, on hi ha proteïnes i greixos que faciliten la conducció dels impulsos nerviosos. Si la mielina és destruïda o malmesa, la habilitat dels nervis per conduir els senyals des de i al cervell, s’interromp. Aquest fet produeix l’aparició dels símptomes de la malaltia, dels qual els més freqüents són:
►Pèrdua de la força, espasmes, alteració en la coordinació de moviments, problemes al caminar, tremolors, formigueig, problemes de deglució i incontinència.
►Alteració del tacte, de la postura, de les articulacions, del dolor i de la temperatura.
►Visió borrosa.
►Disminució de la capacitat d’atenció i de la velocitat de processament de la informació, de la concentració i de la memòria.
►Fatiga extrema i desproporcionada, encara que no es facin esforços.
►Poca tolerància a la calor.
DEMÈNCIES
Podem definir la demència com un síndrome adquirit, produït per un procés patològic, capaç de provocar un trastorn persistent de las funcions mentals superiors i que deriva en una incapacitat funcional, tant en l’aspecte social com laboral. Sol aparèixer en una edat avançada. Els principals tipus són:
Alzheimer: És la demència més freqüent en la població adulta. Es caracteritza per un deteriorament progressiu i global de les capacitats cognitives, psicològiques i del comportament. La persona afectada va perdent progressivament l’autonomia fins a quedar en un estat de dependència severa.
Demència vascular: És causada per una sèrie de petits accidents cerebrovasculars al llarg d’un període de temps prolongat. Els símptomes varien en funció de la localització, magnitud i mida de les lesions cerebrovasculars, igual que l’evolució i la progressió.
Demència per cossos de Lewy: Consisteix en la combinació de símptomes i alteracions del moviment i la postura, rigidesa muscular, confusió, al·lucinacions (generalment visuals i d’aparició precoç) i deteriorament cognitiu, afectant sobretot l’atenció, la memòria, les funciones executives, les funcions visuoespaials i visuoconstructives. A més, els pacients poden patir també altres símptomes psicòtics com són els deliris.
Demència forntotemporal: Fa referència a un grup de demències progressives que afecten principalment la personalitat i el comportament de les persones, que presenten dificultats per dur a terme tasques complexes i perden l’habilitat per expressar i entendre el llenguatge correctament. En aquest grup podem trobar la malaltia de Pick, l’afàsia progressiva (problemes de parla) i la demència semàntica (problemes per entendre el llenguatge), entre d’altres. A diferencia de les altres formes de demència, aquesta es manifesta a una edat més jove, normalment entre els 40 i 60 anys, i la memòria no es veu afectada fins que la malaltia no presenta un llarg temps d’evolució.
