Un total de 2.540 nens i joves van ser atesos l’any passat dins el programa d’infància i adolescència de l’assemblea local de Creu Roja. L’entitat els ofereix diverses activitats amb la intenció de promoure el seu desenvolupament social, cognitiu i afectiu.
El 22,41% de les persones que resideixen a Terrassa són menors de 20 anys. Els infants i adolescents són un dels grups de població més vulnerables i als que cal prestar més atenció, suport i acompanyament. L’assemblea local de Creu Roja n’és conscient. Per això, disposa d’un ampli programa d’intervenció socioeducativa a infants i joves, que el 2017 va donar servei a 2.540 persones.
"Treballem amb infants i joves en risc d’exclusió social, tot oferint-los una base que faciliti el desenvolupament social, cognitiu i afectiu. En un moment com l’actual reforçar les capacitats dels infants i joves avui és clau per garantir un futur millor per a ells", asseguren des de Creu Roja. "Als joves se’ls ha de tutelar, acompanyar. L’important és ser-hi", considera Daniel Soto, responsable tècnic del programa d’infància i adolescència de Creu Roja a Terrassa. En aquest sentit, l’entitat duu a terme diversos projectes adreçats a joves. El que compta amb una trajectòria més llarga és Djambar, un projecte d’intervenció socioeducativa amb joves immigrants on es treballen les habilitats socials, es fa prevenció, salut, lleure i esport.
Aquest projecte es duu a terme cada divendres, de cinc a dos quarts de vuit de la tarda a l’assemblea local de Creu Roja. En el seu sí es treballa l’oci constructiu, l’educació en valors, el coneixement de l’entorn i l’aproximació a la cultura de destí i es fa treball comunitari, projectes d’aprenentatge i serveis, tallers, activitats i sortides de tot tipus. Hi participen joves de tota la ciutat.
Una activitat especial
Una de les activitats que més recorden tant els professionals de Djambar com els usuaris és el projecte intensiu que van fer durant els mesos d’abril, maig i juny de 2016 en col·laboració amb el programa de Drets Humans de la mateixa assemblea. Dins dels espais de treball d’educació en valors, els joves van expressar les seves inquietuds respecte a la crisi dels refugiats. De la mà dels educadors, es van informar i van conèixer de prop la vida als camps. Amb l’ajuda d’alguns artistes joves de la ciutat, es van formar en les diferents formes d’expressió de l’art urbà i van acabar per dissenyar un mural a l’Institut Cavall Bernat, on van reflectir diversos aspectes d’aquesta crisi humanitària.
"És l’activitat que em va agradar més. Vam ser nosaltres els que vam donar la idea i després, els experts, van fer el disseny. De fet, m’ho passava molt bé al Djambar. Fèiem cuina, esport i parlàvem de diversos temes socials", recorda Hafsa Ghanou, una jove de 18 anys que estudia a l’Institut Mont Perdut i tot i que ara ja no participa al projecte Djambar, continua sent usuària del programa de Creu Roja, concretament del projecte #Menjarsalisnti, que Creu Roja va iniciar com a prova pilot l’any 2014 a quatre instituts catalans en detectar que hi havia infants que rebien beques de menjador durant la primària però que en passar a la secundària seguien necessitant aquest recurs.
Actualment, aquest projecte, que és també d’acompanyament socioeducatiu, es desenvolupa en dos instituts de Terrassa qualificats d’alta complexitat. Es tracta de l’Institut Mont Perdut, a districte 2, i del Institut Cavall Bernat, al districte 6. Els participants (31 al primer institut i 25 al segon) dinen cada dia, de dilluns a divendres, amb els tècnics i voluntaris del projecte al mateix institut i se’n duen el berenar a casa. "La beca és important però per a nosaltres ho és més tot el treball d’acompanyament que es fa diàriament", diu Soto. I és que més enllà de garantir-los dos àpats al dia, s’ofereix una estona d’esbarjo amb un ambient agradable per comunicar-se i interrelacionar-se amb els companys i companyes i tota una part de dinamització que inclou oci constructiu, educació en valors, coneixement de l’entorn i tutories. "Després de dinar, de vegades muntem sobretaules i ve alguna persona a tractar algun tema que preocupa o que són necessitats no expressades com tot el tema de gènere, d’expectatives, de motivació…", explica Soto, que detalla que qui vol també pot fer feina en comptes d’anar al pati.
Targeta prepagament
D’altra banda, durant les vacances escolars, les famílies d’aquests joves reben una targeta prepagament amb la que poden fer la compra als supermercats bonÀrea. D’aquesta manera, es garanteix l’alimentació d’aquests adolescents en períodes no lectius.
"Aquesta targeta és de gran ajuda com també ho és la que ens donen per poder comprar roba d’hivern", assegura Ghanou.
Un altre dels projectes que es duu a terme en aquests dos instituts és el d’èxit acadèmic. Durant dos dies a la setmana, els participants gaudeixen d’una hora i mitja d’estudi i assessorament en grups reduïts, de deu usuaris cada un. Actualment hi participen un total de 40 estudiants d’ESO. A més, dimarts i dijous (un matí per centre) hi ha sessions d’acció tutorial, on s’ofereix mentoria, acompanyament, intervenció amb famílies i on es fan també les tasques de coordinació amb els centres educatius. "No és un simple espai de reforç educatiu. Va molt més enllà. Treballem molt intensament amb els tutors, amb les programacions i els calendaris d’avaluació del centre. Treballem les expectatives dels nois i potenciem la motivació per l’aprenentatge", especifica Soto.
Més enllà d’aquests tres projectes, el programa d’intervenció socioeducativa a joves també s’encarrega de l’obertura del pati de l’Escola Roc Alabern, al districte 4, fora de l’horari lectiu. Els voluntaris, a partir d’una dinàmica de pista oberta i joc lliure, vetllen per la correcta utilització de les instal·lacions i estableixen vincles educatius constructius amb els grups de participants, que disposen així d’espais d’oci als vespres i els caps de setmana. El projecte, anomenat Pati Obert es desenvolupa els dimarts i divendres, de 18 a 21h; dissabtes, de 10 a 14h, i diumenges, de 10 a 14h i de 16 a 21h.
"La gràcia de tot això és que no són projectes ‘bolet’ sinó que tenen sentit des del punt de vista del territori. Nosaltres som on volem ser: al districte 2, al 4 i al 6, que és on això fa falta", assegura Soto. "Potser podríem ser a algun lloc més però on estem és totalment necessari", diu.
