Cada dia, centenars de persones passen per les instal·lacions de Creu Roja a Terrassa o per altres locals on l’entitat fa activitats diverses. De fet, l’horari d’atenció al públic de l’assemblea local de Creu Roja és de 8 a 14h i de 15h a 17h. No obstant això, es realitzen activitats i serveis durant les 24 hores del dia.
És dijous i avui al matí es fan les entrevistes de seguiment i lliurament de targetes d’alimentació i el lliurament de productes de suport per a nadons a famílies derivades del Rebost, el centre de distribució social d’aliments promogut per l’Ajuntament de Terrassa i gestionat per la Creu Roja. Els voluntaris del primer programa no paren d’atendre gent.
“És el tercer any del projecte. Va començar el 2016 com a prova pilot amb 50 famílies. Després de valorar molt positivament tot el seguiment que es feia amb les famílies, es va decidir ampliar el projecte. Actualment hi ha 200 famílies beneficiàries. Totes venen derivades de Serveis Socials, o en algun cas, conveniades”, explica Mireia Prat, tècnica d’ocupació de Creu Roja.
El projecte consisteix en proporcionar una targeta precarregada amb una quantitat econòmica que depèn del número de fills menors de 18 anys que tingui la família. Cada mes s’ingressen els diners a aquesta targeta, que té la mateixa aparença que una targeta client i amb la que l’usuari pot comprar tot tipus d’aliments als supermercats de la cadena bonÀrea, empresa que té un acord amb la Creu Roja a nivell de tot Catalunya. “L’ajuda consisteix en sis mesos de targeta. Passat aquest temps, es fa una valoració i si la família necessita seguir en el projecte, se’ls dona la targeta durant sis mesos mes. El màxim és un any”, diu Prat.
“A diferència d’una entrega d’un lot d’aliments, amb aquesta targeta poden accedir a aliments frescos com la carn, el peix…”, destaca Prat, que subratlla que amb totes aquestes famílies es fa un treball transversal.
Treball transversal
“Les famílies han de venir un cop al més a una entrevista d’uns 15 o 20 minuts en la que es fa un seguiment a tres bandes. Mirem les compres que es realitzen i els donem pautes per a promoure l’alimentació saludable dels infants. També fem un seguiment de la situació laboral dels usuaris. Parlem amb ells, valorem la situació, mirem si poden buscar feina, si tenen el currículum fet… I per últim, fem tallers d’economia domèstica. Mirem el pressupost familiar, quins són els ingressos i quines són les despeses i els donem pautes. A part, també tenim dos tallers d’alimentació saludable: un que assenta les bases per a una bona alimentació infantil i un altre d’esmorzars i berenars saludables. I també vinculem als usuaris als diversos projectes del programa d’ocupació”, especifica.
“Tot això forma part del pla de millora de la família. Si no el segueixen correctament, se’ls pot retirar la targeta temporalment durant un mes, o definitivament”, explica Prat.
“Jo cobro uns 500 euros al mes. Després de pagar el lloguer de 300 euros, les factures i les coses del col·legi del meu fill, no em queden gaires diners per a comprar menjar”, explica Lena Lewandowska, que es usuària del projecte des de principis d’any. “A finals de l’any passat em vaig quedar sense feina. Vaig anar a veure l’assistenta social i ella em va dir que a la Creu Roja em podien ajudar donant-me una targeta per a poder comprar aliments”, recorda aquesta jove de 28 anys. “La veritat és que per a mi és una gran ajuda. Si no tingués aquesta targeta no sé com ho faria per fer front a totes les despeses i poder comprar el menjar”, assegura. “Els voluntaris de la Creu Roja m’expliquen què puc comprar però jo sempre compro allò més econòmic i que duri més”, comenta.
Paral·lelament a les entrevistes del projecte de targetes d’alimentació, les voluntàries del projecte Demenuts organitzen el material per a nadons que tenen a l’entitat, després d’haver fet dues entregues. Hi tenen roba, trones, banyeres, bressols, biberons, cotxets, cadiretes, alces per al cotxe, etc. Són productes dels que es poden beneficiar algunes famílies usuàries també del Rebost i que tenen fills menors d’un any. “Tot el material és donat. De segona, tercera i quarta mà”, expliquen les voluntàries. “Si les famílies venen aquí és perquè ho necessiten. Són productes que no es poden permetre. Hi ha llista d’espera”, diuen. “La roba no l’han de tornar però la resta de material, sí. Es fa un seguiment. De tant en tant, es truca a les famílies per saber com els va el material que els hem donat, si l’estan conservant en bon estat…”, especifiquen.
Immigrants i refugiats
Ja a la tarda, avui hi ha sessió del taller d’estalvi energètic i reciclatge per a persones refugiades i dels cursos d’idioma per a persones immigrades.
“Aquí a la Creu Roja Terrassa vam començar l’agost de l’any passat. El que fem és dur a terme la implementació del programa del Ministeri que s’estructura en tres fases. És el propi Ministeri qui s’encarrega de les incorporacions”, explica Ester Soto, tècnica referent del programa de persones refugiades o sol·licitants d’asil. “En la primera fase, que té una durada de sis mesos, fem una intervenció molt intensiva a la cobertura de les necessitats bàsiques, molt acompanyament i molta capacitació i formació en xarxa amb l’Administració i altres entitats. A més, tenim quatre dispositius o pisos d’acollida amb quatre places cada un”, diu. “En la segona fase, que dura sis mesos, es fa tot un acompanyament social però ja des de l’autonomia. Facilitem i acompanyem a les persones en l’accés a l’habitatge i quan ja tenen un pis o habitació propi, treballem per a que tinguin la màxima autonomia i les capacitats per passar a la tercera fase que ja és d’autonomia plena i tancament. Fem una estratègia de sortida per a que les persones tinguin les garanties d’inclusió necessàries i puguin fer vida normal”, comenta Soto.
El programa consta de quatre àrees d’intervenció: atenció individual, dinamització dels dispositius d’acolliment, accions grupals (que és on es fan totes les accions de formació lingüística i sociocultural, oci constructiu, coneixement de l’entorn i creació de xarxa social) i sensibilització i participació comunitària. També cal destacar que es fa atenció legal i psicològica.
Més enllà del programa de refugiats, “dins el programa d’immigració tenim un projecte potent i gran en formació lingüística. Fem cursos de català, castellà i alfabetització. Les persones del programa de refugiats s’incorporen a aquests cursos. No n’hi ha d’exclusius per a ells”, destaca Soto, que comenta que en un any hi poden passar 200 persones.
La Florida Jolie Priere Ngouamy és una de les participants al programa de refugiats. Nascuda a la República Centrafricana, té 29 anys. La jove explica que després de perdre la seva família, fa deu mesos que va arribar a Espanya i vuit que viu a Terrassa. Després de passar per un pis d’acollida de la Creu Roja, ara ha llogat una habitació. “La Creu Roja m’ajuda a pagar l’habitació, el menjar, la roba i els medicaments. També faig cursos de castellà i català. He fet diversos tallers i un curs de manipulació de verdures. Espero que tot això em serveixi per a poder trobar una feina més endavant”, comenta. “Sense aquesta ajuda seria tot més difícil”, assegura.
I és que l’ajuda que presta l’assemblea local de Creu Roja, que es fa palesa amb la gran quantitat de serveis i activitats que es fan dia a dia, és imprescindible per a moltes persones.
