El Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja va ser creat fa més de 150 anys de la mà del suís Henry Dunant. Pel que fa a Terrassa, l’assamblea local de la Creu Roja es va crear ara fa 120 anys.
El Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja és la xarxa humanitària més gran del món a la qual estan vinculades més de 120 milions de persones de 186 països. El moviment ofereix protecció i assistència a persones afectades per desastres naturals i conflictes armats i col·labora amb governs, donants i d’altres organitzacions d’ajuda a col·lectius vulnerables d’arreu del món.
L’entitat va néixer a partir d’una idea d’Henry Dunant (Ginebra, 1828 – Heiden, 1910), un home de negocis suís que, des de ben jove, es va preocupar per ajudar els col·lectius més desvalguts de la societat. El 1859, Dunant va ser testimoni de la batalla de Solferino, un enfrontament que va tenir lloc en aquesta localitat de la Llombardia entre tropes franco-sardes i austríaques. Allà, va poder presenciar com els soldats ferits en combat eren abandonats al camp de batalla i morien desemparats per manca d’assistència mèdica. Juntament amb un grup de dones de la zona, Dunant va assistir personalment els soldats ferits.
A partir d’aquí, Henry Dunant va tenir la idea de crear societats de socors en temps de pau que tindrien la missió d’assistir els ferits de guerra sense fer distincions de seguretat o religió i que comptarien amb l’acció de voluntaris entusiastes i perfectament qualificats. El 1863, Dunant i quatre ciutadans suïssos més (Moynier, Dufour, Appia i Maunoir) es van reunir per crear el Comitè Internacional de Socors per als Militars Ferits, el germen de la Creu Roja.
La Creu Roja Espanyola (CRE) es va crear el juliol de 1864 a Madrid. A Espanya, la institució es va construir sobre la base de la Orden de los Hermanos Hospitalarios de San Juan de Jerusalén, una organització que tenia el seu origen al segle XII. Les primeres actuacions de la CRE van ser l’ajuda humanitària prestada per la guerra franco-prussiana del 1870 i, internament, la intervenció sanitària durant la III Guerra Carlina, el 1872.
Pel que fa a Catalunya, la Creu Roja s’hi va implantar el 1872, amb l’obertura de les assemblees de Barcelona, Lleida i Mataró. Uns quants anys més tard, el 1898, es va constituir l’assemblea local de la Creu Roja a Terrassa. Va ser en una reunió que va tenir lloc el 12 de desembre d’aquell any a l’Institut Industrial i a la que van assistir 20 prohoms terrassencs, sensibles als ideals promoguts per Henry Dunant. El primer president de l’entitat va ser el doctor Joan Cadevall i Diars. Van ocupar els altres càrrecs directius els senyors Joan Salvans i Armengol com a vice-president primer, Domènec Palet i Barba com a vice-president segon, Joan Marcet i Palet com a dipositari de cabals, Joan Baptista Galí i Coll com a comptador, Josep Tobella i Pi com a vice-comptador, Miquel Galí i Figueras com a secretari, i Miquel Fargas i Vall com a vice-secretari.
Primers auxilis
Des de la seva constitució, l’entitat va celebrar festivals benèfics per recaptar fons necessaris per a les seves activitats. També impartia cursos de socorrisme i primers auxilis, per tal d’oferir desinteressadament el seu ajut a la ciutat.
Deu anys després de la seva fundació, la Creu Roja a Terrassa comptava ja amb 58 associats, tots ells obligats a prestar servei actiu en cas de necessitat. A banda de la seu social instal·lada als baixos de l’Ajuntament, regentaven tres altres punts d’auxili instal·lats en tres vapors de la ciutat i dotats amb lliteres manuals. Aleshores, la Creu Roja encara es trobava en un moment en què la seva tasca es centrava en l’àmbit dels primers auxilis i campanyes d’ajuda humanitària internacional.
El 1925, l’assemblea local de Creu Roja va traslladar la seva seu social des del pati de la Casa Consistorial a un local del carrer Topete, inaugurat el 29 de març. Sis anys més tard, va inaugurar la nova seu social situada al carrer d’Arquimedes.
Durant la Guerra Civil espanyola, l’entitat va incrementar notablement la seva tasca humanitària i el 1948, quan l’assemblea local va commemorar el seu primer mig segle d’existència, ja comptava amb 250 socis protectors i 800 associats regulars que aportaven conjuntament un fons de 26.594 pessetes a les finances de l’entitat. L’acció de la Creu Roja, centrada en la beneficència, es desenvolupava llavors des de la “Brigada Sanitaria” formada per 70 homes i per un cos de “damas enfermeras” integrat per 85 “señoritas”, comptant amb el suport logístic de tres vehicles-ambulància i d’un automòbil per als serveis nocturns d’urgència, segons s’explica a l’opuscle commemoratiu del cinquantenari.
El 1962, amb motiu de les tràgiques riuades que van assolar el Vallès, els membres de l’assamblea local, amb la col·laboració de voluntaris procedents d’altres poblacions, van dur a terme una gran tasca d’assistècia als ferits, de localització dels morts i dels desapareguts i d’assistència a les seves famílies.
A principis dels anys 70 es van començar a desenvolupar des de la Creu Roja a Terrassa programes d’inervenció social, principalment en els àmbits de la gent gran i persones amb discapacitat. L’any 1986, la seu de l’entitat es va traslladar a les actuals dependències del carrer de Galileu, a la cruïlla amb el carrer de Fra Bonaventura Gran i el 2000, amb l’aparició del SEM (Servei d’Emergències Mèdiques), la Creu Roja va deixar de realitzar transport sanitari a Catalunya i els programes socials van passar a ser la principal activitat de la Creu Roja a la nostra ciutat.
A dia d’avui, l’assamblea local de Creu Roja compta amb 8.000 socis, 760 voluntaris i un equip tècnic interdisciplinar de 44 persones, que l’any 2017 van donar servei a més de 20.000 persones.
