En la homilia de presa de possessió com a primer bisbe de la diòcesi de Terrassa el 25 de juliol de 2004 vaig assenyalar com una de les quatre prioritats en la nova diòcesi l’atenció als més necessitats i desfavorits. La perspectiva de la nostra acció caritativa i social, que és essencial en la vida de l’Església, és la centralitat de la persona. La societat només es pot organitzar i funcionar adequadament si posa l’ésser humà al seu centre, si promou la dignitat de la persona, i si té present a Déu, ja que el fonament últim en Déu és el que sosté la vida personal i social. Promoure la dignitat de la persona significa reconèixer que té drets inalienables, dels quals no pot ser privada per res ni per ningú.
És veritat que des de Càritas s’ha acompanyat sempre les famílies en situació de precarietat i dificultat i en aquest sentit s’han generat programes d’actuació. Malauradament érem coneixedors que la crisi econòmica continua a hores d’ara colpejant els més vulnerables. L’estudi que hem presentat, fruit d’un acurat treball d’anàlisi i recerca i de reflexió, el que fa ara es posar de manifest l’abast quantitatiu d’una realitat dura que es pateix a moltes llars. Sabíem que en molts casos la situació s’agreujava per l’existència de deutes però l’estudi ens ha permès poder conèixer realment el percentatge de llars que en tenen i detectar d’on prové aquesta situació per tal de cercar camins de resposta adients.
Com es pot ajudar a aquestes persones des d´una entitat com Càritas?
Aquesta mateix pregunta em feia jo el dia de la presentació de l’estudi de l’Observatori de la Realitat Social. I afirmava que des de la nostra petitesa i feblesa podem acompanyar les persones vulnerables, incidir en les causes de la pobresa i treballar per la justícia social. Volem aportar el nostre gra de sorra des de la observació de la realitat, des de l’estudi i la reflexió, i també a través de gestos significatius i projectes concrets. En aquest sentit volem treballar perquè es portin a terme les millores pertinents a la Llei de la 2ª oportunitat i també les polítiques públiques que promoguin una ocupació de qualitat i amb uns salaris dignes.
Fins a quin punt l´ajuda que presenten entitats socials com Càritas l´hauria de prestar l´administració? Quines mancances de l´Estat del Benestar es veu “obligada” a suplir Càritas?
La societat del benestar en la que ens trobem ha d’incloure a totes les persones, i garantir-los els seus drets i un mínim de qualitat de vida. Malauradament assistim a una cultura “del descarte” en terminologia del papa Francesc, en la que hi ha persones que queden excloses d’aquest benestar. La Doctrina Social de l’Església ens recorda que els béns de la creació han d’arribar a tothom perquè tothom pugui viure la seva dignitat com a fill de Déu. L’Església, aleshores, es troba compromesa en aquesta tasca de servei envers l’ésser humà que es troba necessitat d’ajuts materials i espirituals.
Més enllà de les administracions, institucions i el sector econòmic del país, què poden fer les persones a nivell individual per intentar revertir la situació de precarietat en què viu molta gent?
Ens cal ser conscients que estem cridats a formar una família humana, la família dels fills de Déu. I en una família no es lògic que uns membres visquin ricament mentre els altres resten atrapats en la precarietat. En aquesta tasca tothom pot posar el seu ajut i col·laboració. Aquelles persones que disposen de temps poden col·laborar des del voluntariat i la cooperació, o també aportant recursos econòmics perquè les entitats puguem continuar fent aquestes tasques. Ara que moltes persones presentaran la declaració de la renda, una manera de col·laborar per exemple és marcant les dues caselles.
