Després que l’Observatori de la Realitat Social hagi publicat l’estudi "Atrapats en la precarietat: el deute que ofega les famílies més vulnerables" i s’hagi constatat que el 61% de les famílies que atén Càritas Diocesana de Terrassa té deutes, el 19% estan sobreendeutades i el 6,9% està en risc d’estar-ho, l’entitat demana solucions per revertir la situació. Càritas vol alçar la veu en defensa de les persones que es troben en situació de pobresa o d’exclusió social i impulsar mesures adequades i eficaces que contribueixin a la transformació social. Per això, exigeix polítiques que afavoreixin el bé comú i formes de redistribució més justes.
Des de l’entitat valoren la introducció de la llei de la segona oportunitat l’any 2015 però consideren que la tardana introducció a l’Estat d’aquesta mesura podria explicar alguns fenòmens socials com l’elevat sobreendeutament i la creixent desigualtat social. A més, Càritas assegura haver constatat un desconeixement generalitzat d’aquesta llei, així com de les possibilitats d’acollir-s’hi, per part de persones que es troben atrapades en una situació de sobreendeutament. "Aquesta llei no s’està utilitzant tant com altres lleis similars en el nostre entorn europeu. Ens movem en unes xifres d’uns 1.000 concursos de persona física l’any a l’Estat, mentre que a altres països les xifres són properes o superiors als 100.000 concursos, amb ràtios per habitant molt inferiors", afirmen.
Segons aquesta organització de l’Església catòlica algunes de les causes que fan que la mesura tingui tan poc impacte en el nostre país són la complexitat legislativa i manca de cultura, la rigidesa dels tràmits previs al concurs, l’elevat cost de representació, la manca d’institucions públiques d’acompanyament als afectats, la manca d’un òrgan jurídic especialitzat en aquest sentit, un termini d’exoneració dels deutes molt llarg i la manca de perdó dels deutes públics. Per això suggereixen diversos canvis.
Canvis en la legislació
A escala legislativa, proposen una simplificació del procediment, reduir-ne els costos i garantir que les persones que tenen dret a l’assistència jurídica gratuïta no hagin de satisfer cap quantitat, ni per l’accés ni per la tramitació del procediment concursal. També demanen ampliar l’àmbit de l’exoneració i aclarir que els crèdits públics també són inclosos. En aquest sentit, proposen a la Generalitat que impulsi la utilització del procediment concursal com a mesura d’obtenir la cancel·lació dels deutes.
En un altre àmbit, però dins les mesures d’impuls, Càritas creu convenient que en els serveis que gestionen la renda garantida de ciutadania i altres prestacions socials es derivi a les persones ateses a les oficines que assessorin sobre segona oportunitat. "Així, es buscaria una resposta a la situació que arrosseguen les persones sobreendeutades, a banda que es garantirien uns ingressos mínims per sortir de la situació de precarietat", diuen.
D’altra banda, també demanen a les administracions públiques l’«exempció» d’ofici d’alguns pagaments. "Adoptar les dades fiscals i també d’ofici per evitar l’augment de deutes contrets amb l’Administració, evitar recàrrecs per demora de pagament i buscar un procediment senzill per beneficiar-se d’ajuts socials de cobertura de necessitats essencials en les llars serien mesures que, en una fase inicial, podrien estar vinculades a la renda garantida", suggereixen.
Més enllà de la legislació referent a la llei de la segona oportunitat, Càritas assegura que l’estudi de l’Observatori de la Realitat Social deixa clar que, encara que es resolgui la situació del deute de les llars, cal que paral·lelament millori la seva capacitat econòmica per tal d’assumir les despeses.
Renda garantida
"Cal una renda garantida protegida, inembargable i que serveixi per assegurar la subsistència de les persones i el cobriment de les necessitats bàsiques, però que no calgui utilitzar-la per cobrir deutes. Cal anar-hi introduint aspectes de millora, com el fet que, en llars no monomarentals, s’hi pugui accedir amb rendes de treball insuficients. També, que en casos de joves extutelats o en situacions de molta vulnerabilitat, s’hi pugui accedir sense haver d’esperar a tenir 23 anys, i si un perceptor de la renda troba una feina amb uns ingressos inferiors a aquesta, que el complement fins a arribar a la quantitat concedida no sigui per 6 mesos. Mantenir aquest plus incentivaria la gent a buscar feina", asseguren des de l’entitat social.
Paral·lelament, Càritas pretén impulsar un gran acord social i generar sinergies amb institucions públiques i privades per tal de fomentar i estendre el coneixement i l’ús de la llei de segona oportunitat. "A les organitzacions socials i de la societat civil els proposem un acord social que parteixi del reconeixement de la problemàtica del sobreendeutament, del foment del coneixement i ús de la llei de segona oportunitat i de la integració a la cultura financera de la idea que, en situacions d’insolvència, els deutes es poden cancel·lar per facilitar que la persona torni a començar. També volem encetar accions orientades a aconseguir que, mitjançant la sensibilització, es reverteixi la imatge de culpabilitat dels qui es troben en aquesta situació", expliquen.
Experiència pilot
Per començar a treballar en aquest sentit, des de Càritas Diocesana de Terrassa volen iniciar una experiència pilot i estendre els serveis amb què acompanyen les persones en situació de sobreendeutament que arriben a l’entitat per tal d’acompanyar-les també en la tramitació inicial de la segona oportunitat. "En aquest punt caldria comptar amb la col·laboració del Consell de l’Advocacia Catalana per tal de desenvolupar noves accions de forma conjunta", destaquen a l’hora que asseguren que també volen estendre espais formatius adreçats a les persones sobreendeutades que es troben en situació de pobresa o exclusió social.
D’altra banda, remarquen la necessitat de pensar alternatives en les polítiques en relació amb l’habitatge. "Cal que es faci efectiu com a tal el dret a l’habitatge que es recull a la Constitució, creant realment una xarxa d’habitatge públic de qualitat que faci possible un accés a l’habitatge en sintonia amb les capacitats econòmiques de les famílies. Cal que l’accés a l’habitatge no aboqui les famílies a accedir-hi per mitjà d’un crèdit hipotecari i que l’Administració pública explori mesures per controlar el preu del lloguer i mirar de fer efectives les figures de propietat temporal i compartida que recull de Codi Civil Català i que han sorgit amb la voluntat de crear una alternativa al mercat immobiliari ordinari", demanen des de Càritas Diocesana de Terrassa.
