Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Sembla que estem en un show televisiu una mica frívol, dirigit pel Sr. Trump, que va obrint sistemàticament fronts nous a tota la geografia mundial, portant una forta dosi d’incertesa, però també de desorientació, desconcert i de por als mercats. Realment, no sabem a on vol arribar, però el sistema de negociació amb atacs frontals o xantatges declarats, aranzels i amenaces no sembla que defineixi una clara política cap a una correcció dels desequilibris, esmentada pel nou president de la Reserva Federal, sinó més aviat de crear-ne de nous.
De moment sembla que s’està tancant el cercle perquè s’aconsegueixi un alto el foc a Ucraïna, fet que pot dur a plantejar canvis en el mercat europeu, i conseqüentment, en la reconstrucció del país, molt desbastat pels tres anys de guerra amb Rússia. La primera conseqüència és la decisió d’inversió en matèria de seguretat militar i cibernètica, per reforçar tant el front físic, el front espacial i el front digital d’Europa, que ja fa uns mesos que ha dut a moltes de les grans empreses armamentistes i de seguretat digital a màxims històrics. La segona conseqüència vindrà en el camí de la implicació europea en la reconstrucció d’Ucraïna, tant en les infraestructures vitals com en els habitatges i els serveis públics destruïts. No hem d’oblidar que Ucraïna és una font estratègica per a la Unió Europea, de la qual en vol formar part, en temes com ara les terres rares, en la producció elèctrica a través de centrals d’energia nuclear i en recursos agrícoles, i té una posició estratègica al mar Negre i en el pas de les flotes cap al mar Mediterrani, que han estat un dels orígens del conflicte per Crimea amb Rússia.
Els països europeus haurem d’afrontar, des del punt de vista pressupostari, un increment en els pròxims anys, ja aprovat a la CEE en defensa i posteriorment en ajuts per a la reconstrucció que vindrà al darrere. Això pot fer-se, segons els països, generant més endeutament dins dels límits establerts per la CEE, com és el cas d’Alemanya. Però en la majoria, implicarà apujar impostos i redistribuir partides del pressupost nacional, encara que també podrien fer-se ajustos del valor de les reserves d’or amb un apunt a la comptabilitat nacional, sobretot en els països que no l’han actualitzat des del 1972, com ara els EUA, l’últim any en què funcionava la paritat de l’or en l’emissió de moneda, i sobretot, ara que el seu preu ha arribat als 3.000 dòlars l’unça Troy.
