Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Fins a la presa de possessió de Donald Trump i el llançament de la bateria de mesures desreguladores, especialment en les polítiques mediambientals i contra la normativa ESG, els aranzels i l’exigència de més despesa militar a Europa, no s’ha mogut res a Europa. Ara sembla que els governs dels principals països estan començant a veure que la regulació de la Unió Europea en matèria mediambiental afecta directament la competitivitat de les empreses europees vers el món. El panorama és realment devastador per a Europa: no tenim energia, no tenim grans empreses tecnològiques, no tenim una defensa militar de primer ordre, i tenim la normativa verda més avançada.
Europa s’enfronta fa anys a un triple front, davant l’energia, amb moltes incongruències: volem seguretat de subministrament, assequibilitat i preus raonables i, alhora, sostenibilitat mediambiental, essent la prioritat europea aquesta última. Això està portant Europa a menysprear l’energia nuclear (Alemanya i Espanya) sense tenir alternatives plausibles a fonts descarbonitzades com l’hidrogen, solar o aèria. Des de fa uns anys s’havia apostat com a alternativa en el gas, ja que és la font menys contaminant de les carbonitzades. El fet d’acotar també l’ús del gas a mitjà termini amb les normatives actuals, està portant a una falta de competitivitat de les mateixes companyies subministradores a l’hora de negociar contractes amb els productors, que sempre són externs a la UE, tenint en compte que la UE només és responsable del 7% de les emissions de CO₂ a l’atmosfera.
En defensa, i concretament amb l’OTAN, EUA ha aportat més del 65% dels recursos, que equivalen al 3,5% del seu PIB, mentre que només 5 països europeus aporten el 3% del seu PIB i la resta estan molt per sota, fet que és reclamat pel mateix Trump. A més, Europa té multitud d’exèrcits a cada país, però està mancada d’una política comuna, unificada i coordinada tant de formació com de subministraments, sense cap sinergia globalitzadora dins la indústria europea.
Finalment, Europa també està mancada de grans empreses tecnològiques i, per tant, depenem de les dels EUA, com per exemple en la intel·ligència artificial, en què dominen els EUA i també la Xina. A Europa no hem estat capaços d’invertir per tenir un desenvolupament tecnològic sostenible en el temps, quan hi ha talent i la inversió s’està fent però a empreses de fora.
