El centre tecnològic terrassenc Leitat assegura haver acabat el 2024 fent net davant les pèrdues acumulades que s’havien detectat l’any anterior i que van forçar l’entitat a activar un pla de reestructuració. Des de l’entitat destaquen que aquest últim any han captat 36,7 milions d’euros de fons competitius i de serveis d’R+D privats, una xifra que és un 21% superior a la del 2023 i la més alta de la seva història, i preveuen haver tancat l’exercici 2024 amb una facturació total de 47 milions d’euros, una xifra que encara és provisional.
L’any passat, el centre va desenvolupar projectes d’R+D i assajos tecnològics per a 622 empreses (incrementant en un 24% la xifra de l’any anterior), de les quals 355 són catalanes. Un altre dels èxits ha estat convertir-se en el primer centre tecnològic en nombre de propostes aprovades i subvencions rebudes per l’Agència Estatal de Recerca, amb 14 projectes i un pressupost total que suposa una injecció de 6,8 milions d’euros.
En els darrers tres anys, l’associació ha gestionat 158 projectes europeus i 315 projectes d’àmbit nacional. Actualment, desenvolupa 95 projectes europeus i en coordina una quarta part.
Jordi Cabrafiga mostra una de les màquines amb què treballen a Leitat / Nebridi Aróztegui
Per arribar fins aquí, però, Leitat ha hagut de dur a terme un expedient de regulació de l’ocupació (ERO) que ha afectat 114 persones i ha reorganitzat les seves seus. “Vam deixar un edifici que teníem a la plaça Catalunya de Barcelona, que estava infrautilitzat. També vam reduir espais de laboratoris a altres seus on estem. Amb menys espais fem més del que fèiem l’any 2023. Simplement, el que hem fet és prioritzar i reorganitzar”, explica el director general de l’entitat, Jordi Cabrafiga. “I també invertir, perquè no només hem reduït, sinó que hem acabat algunes inversions pendents de fer que acabaran revertint en nous projectes com els nous laboratoris d’aigües a la seu central de Terrassa o els laboratoris que hem obert al 22@ de recerca en teràpies avançades”, detalla.
Creada el 1906, Leitat és una entitat sense ànim de lucre amb una setantena de socis entre entitats i empreses de l’àmbit tecnològic, científic i industrial que escullen la seva junta directiva cada quatre anys. La Generalitat, que té dues cadires a la junta directiva de l’associació (una l’ocupa Acció i l’altra, el Departament d’Empresa) i li aporta un finançament basal pel seu paper en el sector de l’R+D (5 milions d’euros l’any passat, un 10% dels seus ingressos), va ser conscient dels problemes de Leitat i va concedir-li una subvenció directa de 9,8 milions d’euros a través d’un decret llei convalidat l’abril de l’any passat al Parlament, una “ajuda que no cobreix ni molt menys els costos de tota la reestructuració, però que ha sigut molt necessària per poder-la fer possible”, reconeix Cabrafiga.
Préstec
A hores d’ara, l’entitat acumula un passiu de 14 milions d’euros, dels quals 5 corresponen a deutes amb socis i proveïdors i 9 a deutes amb entitats financeres que vencen d’aquí tres o quatre anys. Paral·lelament, negocia un préstec de 14 milions per fer front als pagaments a proveïdors i finançar la nova etapa.
Investigadors del centre tecnològic a la seva àrea de treball / Nebridi Aróztegui
Leitat ha tancat aquest 2024 amb un equip multidisciplinari de més de 400 persones, distribuïdes en els més de 15.500 m² d’instal·lacions que sumen les nou seus de què disposa el centre tecnològic, la principal d’elles al nord de Terrassa.
S’organitzen en cinc grans àrees de coneixement (salut i biomedicina; química aplicada i materials; economia circular i descarbonització; indústria digital; i serveis de tecnologia avançada) i 26 departaments. I treballen per a un munt de sectors.
Formen part de diverses entitats nacionals i internacionals del món tecnològic i moltes vegades col·laboren amb altres agents de l’ecosistema tecnològic i d’innovació. També amb el centre tecnològic català Eurecat, amb qui s’havia rumorejat sobre una possible fusió que Cabrafiga considera que “és una cosa del passat, que no està a cap agenda política ni empresarial del país”. “Personalment, crec que la competència i la competitivitat és bona, que hi hagi més d’un centre tecnològic a Catalunya és bo”, diu.
