Sota la seva direcció es vol obrir una nova etapa i reflotar el centre després de detectar unes pèrdues econòmiques acumulades de 27 milions d’euros en tres exercicis. Com s’arriba a aquella situació? Aquest tipus de situacions no són fruit d’una sola cosa. Va haver-hi un conjunt de decisions, algunes d’elles que amb el temps s’ha demostrat que no van ser encertades. La principal d’elles va ser l’adquisició l’any 2020 de la unitat d’R+D d’uns laboratoris farmacèutics que va acabar convertint-se en Welab. Aquesta unitat va consumir gran part dels recursos de Leitat i això va portar a una situació econòmica molt complicada. Per sort, però, aquesta situació s’ha pogut reorientar i ja hem sortit d’aquesta fase de pèrdues. Vam haver de fer un expedient d’ocupació i tancar aquesta unitat. Va ser una decisió dramàtica i difícil, però s’ha demostrat que era la decisió correcta a prendre.
L’anterior CEO i vicepresident executiu, Joan Parra, va ser destituït. Fonts de l’entitat van explicar en el seu moment que l’adquisició de Welab es va decidir sense passar per cap òrgan de govern i que “s’intuïa la voluntat de part de Parra d’ocultar la realitat de la situació econòmica que patia l’entitat”. Les mateixes fonts van confirmar a Diari de Terrassa que es plantejaven emprendre accions legals contra ell. En quin punt està aquest procés? S’han estudiat totes les actuacions. De fet, es va fer una “due diligence” encarregada a PwC, que va detectar aquestes pèrdues de 27 milions d’euros en tres exercicis, i s’han emprès algunes accions de tota mena per tal de rescabalar, en certa manera, Leitat del que va perdre en aquests anys.
“Hem pogut reorientar la situació econòmica de Leitat i hem sortit de la fase de pèrdues”
I dins d’aquestes accions s’ha interposat alguna querella contra Parra per presumptes irregularitats? Prefereixo parlar de l’actualitat. El nostre objectiu és que Leitat sigui una entitat de referència per a les empreses, ser una eina per acompanyar les empreses a millorar la seva competitivitat. Sí que és cert que hi va haver pèrdues, es van prendre males decisions, per això la junta va prendre la decisió d’acomiadar l’antic CEO, i el que jo també he vetllat durant tot aquest temps és per tal que Leitat es rescabalés tot el possible de les pèrdues que ha tingut aquests anys.
En aquell moment, van fallar els mecanismes de control? Quins canvis han fet pel que fa a la gestió i administració? Hem reestructurat l’equip de direcció i hem mirat de treballar d’una forma molt propera als treballadors, ser més transparents i fer-los partícips molt més del dia a dia de l’entitat, treballar més a escala estratègica per identificar en quins camps som líders, on volem anar, i orientar tota la casa cap aquí.
També han reorganitzat instal·lacions. S’havia sobredimensionat Leitat? Es va voler créixer més i més ràpid del que tocava i del que el govern acompanyava. I segurament els ànims expansionistes per algunes coses van anar bé. Per exemple, el DFactory és un exemple d’un projecte d’èxit, però hi va haver altres projectes que no van sortir bé. Ara bé, el “core business” de Leitat, que són els 400 investigadors, els projectes per a empreses, etc. era i és d’èxit. De fet, som un 21% més competitius que la resta de centres tecnològics de l’Estat. I això no ho diem nosaltres, sinó que ho diu la Fedit, la Federació Espanyola de Centres Tecnològics, d’acord amb la ràtio que fa de treballador-ingrés, treballador-fons competitiu que rebem, etcètera. També rebem recursos públics que avui dia creiem que encara són insuficients. I això ha fet que colléssim molt més la màquina. Però un cop fet net d’aquestes coses que llastraven Leitat, ara estem a disposició de créixer de forma sostinguda, però de créixer, que és la voluntat que tenim.
El pla de reestructuració ha comprès altres accions? Hem implementat mesures de rendibilitat, de coordinació de projectes i àrees. No només es tractava de reduir despeses, sinó d’incrementar ingressos. Aquest any hem augmentat un 21,5% el nombre de projectes d’R+D per a empreses i ha sigut l’any que més ingressos hem tingut de tota la història de Leitat, 47 milions. Encara no tenim les xifres definitives, però puc confirmar que hem deixat les pèrdues històriques que hi havia hagut els últims tres anys i que hem tornat a la sostenibilitat econòmica.
“L’objectiu no és repartir dividends, sinó treballar amb el màxim d’empreses possible”
Després del pla de reestructuració podran posar ara en marxa el pla estratègic que van haver de retardar. Quins objectius es marquen? Estem treballant el pla estratègic 2025-28, mirant d’identificar en quins àmbits científics som líders, en quins àmbits científics hi ha més necessitats en l’ecosistema català i espanyol, en quin àmbit científic les administracions hi posen més la prioritat… En el futur, si hem de créixer a nivell de recursos humans, hem de tenir identificat on hem de prioritzar les inversions per poder créixer sosteniblement. Prefereixo no posar xifres. El nostre objectiu no és repartir dividends, sinó treballar per a les empreses. I treballar amb el màxim d’empreses possibles voldrà dir que fem bé la nostra feina, que és ser una eina per acompanyar les empreses a ser més competitives.
Per què és important que Catalunya tingui un centre com Leitat? Per continuar apostant per la Catalunya industrial. Hem de decidir si volem ser un país estrictament d’oci, de turisme, o també volem ser un país industrial. I els centres tecnològics som una eina clau per l’economia.
Leitat mira al futur amb una facturació estimada de 47 milions el 2024