Pere Simó Domènech, Director de l’oficina de Renta 4
Com ja hem explicat en articles precedents, fem un resum de les principals notícies que condicionaran aquest any 2025, segons les expectatives generades especialment pel nomenament de Trump com a president dels EUA i d’Elon Musk com a cap del departament d’aprimament de l’administració federal dels EUA, i del que realment faran versus el que estan anunciant:
– Rebaixa d’impostos especialment en les societats fabricants als EUA, amb efectes el 2026, compensats en part per la pujada d’aranzels a les importacions.
– Departament d’eficiència governamental dirigit per Musk, que vol reduir en 2 mil milions la despesa pública federal el 2029.
– Política comercial amb Mèxic i Canadà amenaçats d’aranzels si no tallen la immigració i l’entrada d’estupefaents cap als EUA.
– Política d’aranzels a la UE que pot ser canviada per la compra massiva de gas dels EUA en detriment del de Rússia, i la despesa en defensa dins l’OTAN que ha d’arribar al 5% del PIB per evitar nous aranzels als països que ho incompleixin.
– Guerra comercial amb la Xina amb nous aranzels anunciats del 60% i per provocar una nova negociació amb la Xina.
– Fi de la guerra a Ucraïna, és l’anunci més esperat, però deixa molts interrogants, com quedarà el repartiment, seguiran les sancions financeres i monetàries, es tornaran les reserves i dipòsits bloquejats…
– Enfortiment de la política contra l’Iran, amb noves sancions, recolzat per Israel, amb possibles nous focus de guerra a l’Orient Mitjà.
– Rebaixa del preu de l’energia als EUA, obrint noves llicències i explotant centrals nuclears, incloses les de reduïda dimensió, i buscant acords per mobilitzar les reserves de petroli de Veneçuela.
– La inflació pot tornar a jugar un nou paper, perquè malgrat que s’ha reduït substancialment avui dia, pot tornar a repuntar en aplicar les polítiques d’aranzels, i augmentar el creixement i el consum.
– Eleccions a Alemanya i a França que giraran molt probablement cap a l’extrema dreta, condicionant les polítiques socials i disminuint la despesa pública, i potenciant el creixement econòmic i industrial, mentre els bancs centrals només actuaran en cas d’emergència greu.
