Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Els últims dies estem veient una certa correcció en les borses mundials que venen alimentades per les baixades de tipus de diferents bancs centrals, com el del Canadà, Suïssa, Europa i la Reserva Federal dels EUA, i la debilitat de l’economia xinesa per créixer.
Els bancs centrals han mantingut baixades noves de tipus d’interès, malgrat l’increment de la inflació, que ha estat repuntant especialment als EUA i a Europa, per intentar mantenir el creixement econòmic, que comença a mostrar un cert refredament. Així ho ha transmès el president de la FED en l’última baixada, anunciant que les següents les allargaran molt probablement en el temps durant 2025 per aquest refredament que han mostrat totes les dades macroeconòmiques de l’última setmana i per l’increment de la inflació.
A la Xina, el creixement ha disminuït a mínims del 2023, per sota de les estimacions, i el govern ja ha tornat a aplicar noves mesures expansives per evitar la deriva deflacionista a què poden arribar. Malgrat les polítiques monetàries ultraexpansives i les fiscals en el mateix sentit, cada vegada els és més difícil inundar amb productes excedents molt barats arreu del món, fet que demostren els problemes en la balança comercial, ja que han caigut tant exportacions com importacions en les últimes dades macro.
Europa també s’enfronta a l’increment de costos per l’obligada inversió en defensa entre el 2 i el 3% del PIB segons els acords de l’OTAN, que li imposaran una pressió sobre pressupostos i sobre més impostos que poden posar de nou en perill el creixement econòmic. Per altra banda, els EUA s’estan refiant de les genialitats dels nous actors polítics i econòmics, com Elon Musk o Peter Thiel, per poder abordar la difícil situació estratègica mundial i la pressió sobre la Xina, intentant no crear més tensions inflacionistes, que farien perdre poder adquisitiu als ciutadans dels EUA.
A les economies més avançades, s’està intentant marxar del cercle viciós d’endeutar-se l’estat per generar liquiditat per abordar creixement, no pas per augmentar la despesa pública, i poder equilibrar així els comptes i cancel·lar a poc a poc el deute generat, esperant que no s’hagi de fer de forma abrupta i traumàtica.
