La indústria tèxtil s’enfronta al repte de ser més sostenible i eficient i un dels aspectes rellevants en aquest desafiament és el tractament que es fa dels residus postconsum, aquells tèxtils que ja no tenen utilitat per als consumidors (des de peces desgastades fins aquelles que han quedat danyades o simplement han passat de moda).
Recuperar-ne o reaprofitar-ne les fibres components per a fer nous fils per a noves peces és una de les vies a explorar. Ja fa temps que es desfibra tèxtil preconsum (materials que es reciclen o reutilitzen en la cadena de subministrament abans que un producte arribi al consumidor final) i postindustrial (excés de teixit tèxtil que es genera durant els processos de fabricació de peces, és a dir, retalls o restes), però pel que fa a postconsum encara hi ha camí per córrer.
“El postconsum és un material heterogeni. Arriba tot junt: teixit de punt, de calada, diferents grossors, diferents acabats i això, a nivell de desfibrat mecànic és un repte”, ha exposat aquest divendres Ariadna Cererols, directora general de Triturats La Canya, durant la 7a jornada Indústria Tèxtil i Sostenibilitat de l’Intexter de la UPC. “L’objectiu és aconseguir vendre una fibra de bona qualitat al filador perquè aquest pugui produir fils i un dels reptes més grans que hi ha és el ‘sorting’ (classificació). Si les fibres estan ben identificades a nivell de qualitat, composició i color, que és el que el mercat està exigint, el tema de desfibrat és més fàcil. Podem jugar amb la matèria sola, si és de bona qualitat, o fent mescles”, ha afegit.
Traçabilitat
En aquest sentit, Mònica Aldanuy, investigadora de l’Intexter, s’ha mostrat esperançada. “Arribarà un moment en què tindrem unes etiquetes o xips que duraran tota la vida de la peça, també quan vagin al contenidor corresponent i en què trobarem informació que ens ajudarà en aquest ‘sorting’”, ha indicat. “Crec que la intel·ligència artificial ens pot ajudar. Si tenim una bona classificació de la matèria, podrem reciclar millor i obtenir una major eficiència”, ha detallat.
Pedro Andrés, president i conseller delegat de Texlimca, ha reconegut que “al postconsum li falta qualitat, li falta resistència a les fibres que s’obtinguin i és de difícil introducció en matèria primera nova”. “S’ha investigat molt en com fer neteges més sostenibles. Hi ha espectròmetres que classifiquen per colors i qualitat i màquina que ja està treien els impropis per no haver-ho de fer de forma manual. Però ningú s’ha posat a mirar com fer que una filatura assumeixi més d’un 15% de postconsum i aquí és on hi ha el repte. No només a eliminar impropis automàticament. Suposo que al final vindrà obligat per llei el fet d’haver d’anar augmentant el percentatge de reciclat postconsum en l’ecodisseny, però no aconseguirem augmentar-lo mai si en el món de la filatura no hi ha inversions i investigacions que ho permetin”, ha lamentat.
Dissenyar pensant a reciclar
Cererols ha recordat que el postconsum té quatre costos afegits (transport, “sorting”, preparació per al reciclatge i transport) respecte del postindustrial, amb qui ha de competir i on és “molt més fàcil la reciclabilitat i l’homogeneïtat de fibra”, ha afegit Andrés, que ha criticat que alguns es posin l’etiqueta de la circularitat, però no vulguin pagar més per ser circulars de veritat i ha demanat dissenyar peces de roba que siguin realment reciclables i no només pensant en les vendes.
/ Nebridi Aróztegui
Jordi Marlasca, director general de Margasa, va recordar que el percentatge de roba usada que es pot reintroduir en la filatura per fer roba de nou és molt baix –“calculo que un 5 o 10%”, ha dit–. A més, les marques demanen que aquesta fibra tingui unes característiques físiques semblants a la verge. “No volen transigir en qualitat, volen vendre el mateix producte que estan venent ara sense que es noti que porta fibra reciclada, o el menys possible”, ha apuntat.
En aquest sentit, s’ha preguntat si amb una fibra reciclada, que té una longitud després del reciclatge de 15, 16 o 17 mil·límetres es pot fer un fil d’una qualitat suficient i ha assegurat que sí, “barrejant-ho en petits percentatges”. “El repte actual és veure fins quant podem usar aquesta fibra en fil ‘open-end’ i convencional, sempre barrejat amb postindustrial, que serà una mica millor i, evidentment, amb molta més fibra verge. Això, lligat a un entrenament per al client final, que accepti petits defectes que ara no vol acceptar ningú. En el moment en què el client valori el producte reciclat farem el gran salt”, ha assenyalat. I ha posat un exemple, el del paper reciclat, que no és blanc impol·lut sinó tirant a marronós, que al principi no era gaire acceptat per al consumidor, però que avui es ven tant o més que l’altre.
“Hem d’assumir que la fibra reciclada és més curta, és pitjor i que donarà més problemes als filadors, teixidors, a tothom. Si això no ho acceptem tots, no podrem fer aquest ‘upcyling’. Nosaltres, com a constructors de maquinària, estem desenvolupant màquines per a aconseguir major longitud de fibra, que es pugui barrejar una miqueta més, però és tot un conjunt de coses. Es tracta de canviar el punt de vista”, ha conclòs.
Acadèmia i indústria, de la mà
“Alguns projectes europeus que s’han fet a nivell de reciclatge mecànic, no els han fet les institucions que tenen més coneixement en aquesta matèria. Si anem plegats la indústria i l’acadèmia, podem millorar molt en el sentit de recuperar fibres més llargues i poder fer fils de millor qualitat”, confia Mònica Ardanuy, investigadora de l’Intexter.
