Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
El triomf aclaparador de Donald Trump ens deixa un panorama marcat per una eufòria desmesurada a la borsa americana que pot seguir creixent, animada per les expectatives de més consum, i més a les dates en què estem, davant del Black Friday, el Cyber Monday i el ral·li de final d’any amb les compres nadalenques. Les mesures anunciades pretenen apuntalar la indústria petroliera, les indústries metal·lúrgiques bàsiques com les de fabricació d’acer i d’alumini, així com la fabricació de cotxes tant elèctrics com convencionals, que, juntament amb les barreres aranzelàries anunciades pels cotxes xinesos del 60%, milloraran amb tota seguretat els resultats d’aquestes companyies americanes. Alhora, ha anunciat facilitats i rebaixes fiscals a les petites i mitjanes empreses, que, juntament amb la rebaixa de l’administració pública anunciada, pretén equilibrar el pressupost per poder abaixar impostos i mantenir l’ocupació en màxims i l’activitat econòmica i el consum en el país.
Aquesta situació pot disparar les cotitzacions a la borsa, tenint en compte que els inversors han estat retinguts durant aquest mes, esperant les eleccions. De fet, aquesta circumstància pot conduir a un augment de la inflació, que pot derivar en una contenció de la FED en la reducció dels tipus d’interès, per poder tornar a baixar-la.
A Europa, tenim un escenari diferent, malgrat que en el primer moment els mercats han seguit el rastre del mercat dels EUA. La realitat és que les mesures anunciades portaran a assumir més costos per aranzels a l’exportació als EUA i pels sobrecostos en la defensa europea i de l’OTAN, especialment en la guerra d’Ucraïna. Per tant, la perspectiva serà de menys eufòria econòmica i menys creixement, cosa que obligarà el BCE a mantenir la política de baixada de tipus, amb una situació divergent a l’americana.
El mateix pot passar amb la Xina, que no veurà incrementat el seu creixement per l’increment de les exportacions com anys enrere, mantenint un creixement per sota del 4% l’any vinent, basat en el comerç intern i l’asiàtic, deixant els països emergents com a nous motors de la fabricació i manufactura mundial, com són l’Índia, Vietnam o Indonèsia.
