Terrassa és la tercera ciutat catalana amb més empreses emergents “deep tech”, és a dir “start-ups” amb arrels en la ciència, la tecnologia o l’enginyeria, que requereixen talent amb coneixements STEM i que desenvolupen coneixement i tecnologia pioners per donar resposta a reptes mundials. Així es desprèn de l’informe “Anàlisi de l’ecosistema de startups deep tech a Catalunya 2024”, elaborat pel Departament d’Empresa i Treball a través d’ACCIÓ.
Segons l’estudi, Terrassa se situa només per darrere de Barcelona i de Cerdanyola del Vallès. La capital catalana lidera clarament el rànquing de municipis. A la ciutat comtal hi ha 196 empreses emergents “deep tech” o de tecnologia profunda, un 58% de les 340 “start-ups” d’aquest àmbit detectades arreu de Catalunya. Cerdanyola del Vallès ocupa la segona posició, però a molta distància. A la ciutat vallesana hi ha 12 empreses emergents de tecnologia profunda, un 4% del total. Terrassa tanca el podi amb una desena d’empreses, el 3% de les identificades a tot el país.
En el top 20 de municipis, n’hi ha quatre de vallesans. A més de Cerdanyola i Terrassa hi apareix, Sant Cugat, amb set empreses emergents de tecnologia profunda, i Sabadell, amb tres.
Les 340 “start-ups” “deep tech” detectades arreu de Catalunya suposen un creixement d’un 6% respecte de l’any passat. Segons ACCIÓ, aquestes generen actualment 2.735 llocs de treball (un 17% més que l’any passat) i un volum de negoci de 166 milions d’euros (un 3% més). Respecte de la primera edició de l’estudi, l’any 2022, el nombre d’empreses emergents de tecnologia profunda ha crescut un 17%, mentre que la facturació ho ha fet en un 34% i els llocs de treball en un 58%.
Un 52% d’aquestes empreses tenen alguna patent o sistema de protecció del seu coneixement. D’altra banda, el 29% compten amb almenys un fundador estranger; un 43% en el cas dels treballadors.
Segons aquesta anàlisi d’ACCIÓ, les “deep tech” representen el 16% de l’ecosistema d’empreses emergents català. Es dediquen principalment a la biotecnologia (37%), la intel·ligència artificial (28%), els materials sostenibles i de frontera (11%) –és a dir, aquells materials dissenyats o sintetitzats que ofereixen millores en la funcionalitat o noves propietats davant d’altres matèries convencionals–, les bateries i l’energia neta (6%) i la robòtica (6%). També destaquen àmbits com la fotònica, el “blockchain”, la supercomputació, els semiconductors i la quàntica.
En el mapatge de l’estudi es mencionen empreses emergents terrassenques en l’àmbit de la intel·ligència artificial, amb Polarimetrics, empresa de càmeres multiespectrals intel·ligents d’última generació per a l’agricultura de precisió; en el del “blockchain”, amb BlockTac, firma amb seu al Parc Audiovisual de Catalunya que usa la tecnologia de cadena de blocs en certificats i segells digitals; o en el de bateries i energia neta, amb AEInnova, amb seu a Ca n’Aurell i que investiga i desenvolupa sistemes de generació d’energia termoelèctrica orientats a la recuperació de la calor residual en la indústria. També es fa referència a firmes sorgides de la UPC a Terrassa com Bio2Coat, que ha ideat una tecnologia de conservació natural per a aliments frescos, o Kreios Space, centrada a desenvolupar un nou sistema de propulsió elèctrica per a satèl·lits que operen en òrbites baixes.
