[Jordi Guillem i Laura Massallè]
Un millor finançament per a Catalunya, una confiança renovada entre governants, teixit empresarial i ciutadania i una reforma urgent de l’administració que faciliti la capacitat de creixement i transformació de les empreses. Aquests han estat els principals reclams que l’empresariat ha volgut traslladar en el marc de la 29a Nit de l’Empresa de la Cecot.
La patronal amb seu a Terrassa ha reconegut públicament la contribució de les empreses i dels professionals vers el desenvolupament de la societat amb el lliurament dels ja tradicionals Reconeixements al Progrés Empresarial. Ara bé, l’organització multisectorial ha aprofitat també l’altaveu de la seva gala anual, que ha anat adquirint rellevància i prestigi entre la classe empresarial, política, econòmica i social catalana, per fer sentir les seves reclamacions.
Des de l’Auditori de Barcelona, Xavier Panés, president de la Cecot, ha demanat defugir de les grans estadístiques i analitzar el dia a dia de les empreses. El líder de la confederació empresarial ha assegurat que més enllà dels rècords d’ocupació i les grans dades globals de Producte Interior Brut, “el nostre PIB per càpita mostra un creixement molt inferior al de la resta d’economies europees” i ha alertat d’una caiguda de la productivitat i dels problemes d’absentisme i de relleu generacional en diversos sectors.
En aquest sentit, el president de la patronal ha demanat “posar la indústria al centre” i acompanyar-la per assolir “una major generació de riquesa, de llocs de treball de qualitat i un millor repartiment d’aquesta riquesa per mantenir la preuada societat del benestar.” “Catalunya és el motor industrial d’Espanya. Catalunya pot i vol liderar la reconversió de la nostra economia. Però necessita un entorn adequat per fer-ho”, ha dit Panés, que ha enumerat diversos elements necessaris, al seu parer, per aconseguir aquest context propici.
El president de la Cecot ha demanat un millor finançament per a Catalunya i “optimitzar l’esforç fiscal”. Alhora, ha mencionat l’actual crisi de confiança cap a les institucions i els governs, i entre la ciutadania i el teixit empresarial i l’administració pública, ha lamentat una“sobreregulació, una feixuga teranyina normativa, una sobrecàrrega burocràtica” i ha demanat una reforma de l’administració. “Mentre les empreses i la ciutadania ens hem adaptat a velocitat de vertigen als canvis rupturistes de l’entorn, les administracions no són capaces d’anar al ritme que necessiten les empreses i la ciutadania del segle XXI; s’han tornat garantistes, hiperreguladores i, conseqüentment, lentes. Molt lentes”, ha assegurat.
En la mateixa línia, Ninna Torres, presidenta del Cercle Cecot de Joves Empresaris, ha demanat passar a l’acció. “Fem-ho fàcil. Fugim de la complexitat, del soroll i la boira que a vegades encara trobem en el món empresarial. Crear valor, innovar i entregar qualitat no va renyit amb fer-ho fàcil i ser facilitadors. Simplifiquem algunes coses, si us plau”, ha dit.
En aquest sentit, Panés també ha allargat la mà a l’administració i ha reivindicat la col·laboració publicoprivada i el diàleg social. Ha traslladat a l’auditori “la preocupació de les nostres empreses per les decisions que el ministeri de Treball està prenent en l’àmbit laboral” i ha mostrat el seu rebuig a la reducció de la jornada laboral a 37 hores i mitja, “si no s’acompanya de mesures que contrarestin els efectes negatius, perquè tindrà un impacte directe sobre la productivitat, sobretot de les petites i mitjanes empreses”. “Cal analitzar aquest impacte des de l’heterogeneïtat del nostre teixit productiu i trobant mesures complementàries, com ara la reducció de cotitzacions per a les pimes, o incrementar el nombre màxim d’hores extres o incrementar el percentatge legal de la distribució irregular de la jornada, per posar alguns exemples”, ha proposat.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tancat aquesta 29a Nit de l’Empresa amb un discurs en el qual ha encoratjat a l’empresariat català a confiar en les institucions per tal d’enfortir el teixit empresarial. “Catalunya ha de recuperar la confiança, l’empenta i la capacitat d’innovació. Junts vam superar fa quatre anys una pandèmia i necessitem enfortir-nos com a país. Seria un error caure en el cofoïsme i l’autocomplaença” ha subratllat.
Els guardonats
La 29a Nit de l’Empresa de la Cecot ha estat el marc del lliurament anual de premis de la patronal. L’organització multisectorial ha distingit empreses que es mantenen en constant adaptació als canvis de l’entorn, creixen, innoven i asseguren la continuïtat de la seva activitat diària, empreses i equips que estan avançant en el desenvolupament de les seves operacions, alhora que poden inspirar altres organitzacions.
“He aconseguit crear una empresa realment important, la priemra del món en el sector de les piscines i el ‘wellness’. I me’n sento molt orgullós. Ara, amb més de 80 anys, m’agrada dedicar-me als aspectes socials a través de la nostra fundació”, ha explicat Joan Planes, fundador i president d’honor de Fluidra, que ha rebut el Reconeixement Cecot a la Personalitat per la seva trajectòria professional. Ha agraït el guardó en nom de tots els premiats.
Les terrassenques Telstar i MAT Group s’han endut el 7è Premi Vítaly Empresa Saludable i el Reconeixement Cecot a la transformació digital en el sector serveis, respectivament, El mateix premi però en la categoria del sector industrial ha estat per a Comexi.
Coca-Cola Europacific Partners ha estat distingit en la categoria d’d’eficiència energètica i sostenibilitat i Torrons Vicens com a comerç innovador.
El guardó a la millor iniciativa jove empresarial ha anat a parar als vallesans Centros Mercè Torguet, mentre que l’escola Ginebró ha recollit el 9è Reconeixement CaixaBank a la pime responsable.
L’Institut Industrial de Terrassa-Gremi Tèxtil i el Gremi de la Fusta han estat premiats pel seu impuls a l’associacionsime empresarial.
En l’acte, la Cecot també ha distingit les empreses centenàries Editorial Clie, fundada el 1924 (100 anys), CASAS The Shoe Town, fundada el 1923 (101 anys) i la Companyia General Càrnia, fundada el 1920 (104 anys).
